Sardanes


Dansa



Dansa 1

Dansa 2

La plaça és plena: casats, fadrins, gent ferma,

fa un xic de vent, la xafogor és intensa,

com pica el sol!, la cobla ara comença,

ja patirem, si l'airet no referma!


Ens hem cordat ben fort les espardenyes

i tots alhora tirem braços enlaire;

em tiba tot, carrega el baf de l'aire,

estreny la roba, suen cabells i grenyes.


Les ballem curtes, set compassos i fora;

un bon programa, un xic atapeït;

serrem les dents, el ritme és maleït;

arrenquem el salt, si ho marca la tenora.


Són temps difícils, la truita s'ha girat

i tot és córrer, tot és pitjar botons;

la feina aflaca, els bancs ens coaccionen;

ballem, però, sempre, fent-nos costat.

La plaça és plena: casats, fadrins, gent ferma,

fa un xic de vent, la xafogor ens apreta,

i com apreta el sol!, la cobla ja comença,

com patirem, si l'airet no ens apreta!


Hem apretat ben fort les espardenyes

i tots alhora apretem mans enlaire;

m'apreta tot, m'apreta el baf de l'aire,

m'apreta la roba, suen cabells i grenyes.


Les ballem curtes, set compassos i fora;

un bon programa, mes un xic apretat;

apretem dents, el ritme és apretat;

apretem a saltar, si ho marca la tenora.


Són temps apretats, la truita s'ha girat

i tot és córrer, tot és apretar botons;

la feina aflaca, els bancs, com ens apreten!;

ballem, però, apretant-nos de costat.


* Versió per a partidaris del català fàcil




Sardanes a la plaça


A la plaça del poble

ara toquen sardanes,

a la plaça de Roses

puntegen nens i pares.


Se sent el flabiol

entre serena i calda,

amb so greu de fiscorn

i trompa rovellada.


No veig gaires fadrins,

on és la jovenalla?

Van cofois per camins,

cercant copes i barres.


Enmig de dues xicotes

dues gal·leses fanguen,

volen seguir les notes,

es miren l’una a l’altra.


Qui balla al seu costat

remuga amb mala cara,

deixa palès que en sap,

ja degué néixer sàvia!


De cop surt una al·lota

jove i ben plantada,

duu cabellera rossa

té ben fetes les cames


Trenca la mà, lleugera

es fica a la dansa,

parla amb les forasteres,

somriu a la de casa


Ja surten de la roda,

fan una altra rotllana:

les gal·leses, l’al·lota,

i un noi que l’acompanya.


Perdem fonts, rius i prats,

mes servem nostra dansa

gentils i elegants,

amb maneres nostrades.


A la plaça del poble

ara toquen sardanes,

a la plaça de Roses

tots hi tenim estada.


 

Ara no en toquen


Havent dinat no en sentirem.

Un vol d'ocells farà cucada

dels sabaters, allà a l'estany.

Tot de mainada, clenxinada,

van a la plaça. Hi ha un cantant!


Aquest migdia no n'hem ballades.

El sol de juny, com ens mirava,

ben rialler, en plena plana!

Tot de gegants fent desfilada

duien canalla per rotllana.


Avui al vespre ja no en toquen.

Una ardentor caurà ferotge,

tot ressecant alens i pells.

Sopant plegats farem col·lotge

afofolant-nos com circells.


Un dinar bo, convit de festa:

gambes, rostit i vi fadrí!

Havent mamat, tots farem gresca.

En aquest àpat, com abans,

tots xalarem com fem cada any.


No en tindrem, no. Fora sardanes!

Són temps moderns. La progressia

ens vol iguals, globalitzats.

-Jo sí que en vull. Són malvasia!

-No ho diguis alt, fa ser ignorant!


afofolar: Cercar afecte