Faules

La cabra indignada


Puja amb desfici, entre virosta,

s'esvera massa, no està bé,

i envesteix a qui s'hi acosta,

sia de casa o foraster.

-“T'has de calmar, no ser tan rude,

diu una amiga del ramat,

que si tant tustes i ets sornuda,

no se't podrà tenir al costat!”


Tu, què faries, diu la sulla,

si et trobessis, com faig jo,

amb dos fillets, secs com agulla,

ahir malalts, i avui pitjor?

M'han retallat força el recapte,

m'han tret les faves, les garrofes,

no em donen l'extra del dissabte

i abans del jaç, quatre pellofes.


Tu, què faries, què diries,

si quan sortim tots del corral,

un teu cabrit, passes el dia,

sense cap cura, sol, malalt?

Posant d'excusa tota crisi,

no ens donaran veterinaris,

paguem xarops, torna la tisi,

neguen vacunes, als gregaris.


S'ha de frenar la indignació,

quan hom et muny, cada vesprada,

malgrat les lleis de la nació

i els bons costums de la contrada,

que priven sempre de munyir

tota femella quan alleta,

ja sigui xai, poltre o garrí?

això em fa perdre la xaveta!


Ja tens raó, bona companya,

amb els teus planys, quanta pobresa!

em vénen basques, tinc migranya

de tants abusos i malesa.

N'hi ha que es fan rics amb nostra sang,

que viuen bé dels nostres plors,

mes si fugim del nostre rang,

se'ns menjaran uns altres llops.




La vaca i el galàpet


I

Una vaca jove i gerda

corria tota trempada,

pasturant farratge tendre,

de bon matí, quan fa fresca,

i deia mentre menjava:


Ai!, quins records de la mare,

de l'estable i de la userda!

Com em vaig sentir estimada!

Com guimbava pel quintar!

Quins dies els d'infantesa!


Mes el temps ha anat passant,

m'he fet tota una donzella!

El braguer m'ha anat pujant,

quin goig em fa el mamellam!

Ja sóc tota una femella!


El toro del mas de Dalt

fa molts dies que em festeja,

i em repassa amb la mirada!

Quan és posa al meu costat,

com se li estufa la verga!


II

Hi ha un galàpet amagat,

ben quiet per no fer fressa,

sota un roc, arrecerat

dels vents i de la humitat,

i del sol que ja s'engresca.


Els arguments de la brava

no l'acaben de convèncer.

Fa un gran salt cap endavant

i alçant la clepsa ben alt

dóna a la vaca conversa.


Companya, bona companya,

tu que t'atipes d'userda!

És ben ver el goig que fas.

Si la natura em fes brau,

jo et voldria per parella!


Amb el noi del mas de Dalt,

estigues, ai!, ben alerta!

Vol fer-te l'amor de franc!

Un cop t'hagi repassat,

no li veuràs més l'orella!


III

Hola gripau, bon amic!

Em plau la teva conversa,

valoro molt el que dius;

ets animal eixerit

i rauques allò que penses.


Mes, aquest cop erres peça!,

permet-me aquesta franquesa.

Sé que aquest toro em venera!

Sa proposta n'és sincera!

Sempre em tractarà amb tendresa!


Ell m'estima, i em voldrà

quan ja m'hagi fet la feina!

Venim al món a pencar!

Seran de més bon passar,

els mals moments, si hi ha sexe!


IV

Ets molt jove, amiga negra,

i puc arribar a comprendre

que et sigui plaent la brega

de dos cossos que es refreguen,

de dues carns que s'uneixen.


Veig normal que ara que ets tendra

tinguis eixa set de sexe.

Cerca alguna experiència;

desfoga't, però amb prudència,

i amb toro de boca ferma.


Passada la foguerada,

després d'uns mesos de gresca,

has de centrar la mirada,

procurar parella honrada;

i, tenir família amb ella!


V

Jo no ho veig prou clar, galàpet;

no sé si donar-te orella!

La mestressa és avançada:

escriu, mena el rem del mas,

estima els nens i les bèsties!


Has de saber, gripau feble,

que, molts dies, quan llostreja,

ve un bell noi a passar el vespre:

sopen junts i tenen festa,

fent petons mentre amoregen!


I un dia ve un de moreu,

i un dia ve un que calbeja!

Sovint muda de parella,

i tots van al llit amb ella,

i tots estan de les nenes!


VI

Has de pensar, pobre infant,

que és ben llesta ta mestressa!,

però, ai!, no ho és pas tant

com diuen ençà i enllà

tots els de la seva espècie!


Tenen falsa llibertat,

són promiscus en el sexe,

però això no els satisfà:

és joia molt temporal

que els duu males conseqüències!


Companya, hom se'n fa creus,

en veient sa consciència

llepada de sutge negre!

Tant, que cada dos per tres

hi ha de passar un terapeuta.


Els estira en un sofà,

li expliquen les seves penes;

el metge els va consolant

i els va eixugant els cabals,

mentre escolta ses misèries!


VII

Doncs què, bona raucadora?

Què és el que m'aconselles?

Què he de fer, quan vingui l'hora?

Jo tinc per far la senyora,

sempre he volgut ser com ella!


VIII

Què et puc dir, brava estimada!,

d'aquestes coses del sexe?

Qui sóc jo per ajudar-te?

Grans animals n'han parlat,

no hi ha recepta modèlica!


Fuig d'històries d'humans!,

allunya't de ses fal·leres!

Fan pler de coses estranyes

i entre ells, lluiten i s'enganyen,

tibats d'orgull i quimeres!


Ets jove i sovint vas alta:

diverteix-te, com et deia!;

mes, a tempesta passada,

forma una llar ben estable!

Dóna vida a la parella!


No el cerquis lluent de pèl,

ni de cigala valenta;

i no miris com mugeix!

Trien un que et faci el pes

i vulgui veure't contenta!