Descripcions

Una senyora que conec


Esvelta, arriada

un xic migrat el pit,

metre setanta, fina,

elegant com cap altra.


Cabells curts, esguard viu,

pell clara amb llenties,

ulls blaus, simpatia,

llavis molsuts, coll prim.


Un formós pla d’esquena,

bona anca, cama recta,

dona airosa, plaent.


Pell gerda, de quaranta,

llesta, somni vivent,

joia del horabaixa.


arriat-ada: persona decidida, que té empenta

llenties: llentilles, taques petites i rodones a la pell



Ceretana


Feia goig la pallaga

del mercat de cireres,

amb les galtes enceses

i les caixes parades.


Feia goig sota els arbres

tot fent mitja rialla,

amb aquells ulls tan negres

voltats de celles llargues.


Feia goig quan mirava;

es girava, quan reia,

amb els seus braços fins

i la boca rosada.


Feia goig, inclinada

tot alçant noves gàbies

i ensenyant les medalles

un xic embolicades.


Feia goig la minyona.

Parlant enxampurrat

em reia i s'encallava.

Que n'era de bufona!


Feia goig, tan frescal

en un dia de calda!

Una fonda reguera

guardava sa parada.


Feia goig l'hortolana.

Amb sa bellesa afable

senyoreja Ceret

més que el pont del Diable!


Feia goig, pobra nina.

Com curulla el vilatge

i embelleix el carrer,

amb sa cara fadrina!


Feia goig la pubilla.

Avui passo i traspasso

i amb ma pensa atalaio

sa cintura i faldilla.


Feia goig, allà dreta.

I la veig prop del Tec,

amb cascada d'escuma!

Envoltats d'orenetes

fem de musa i poeta.