Per a mainada‎ > ‎

Natura

A la tardor, cap al bosc!


Als boscos, fulles pansides

de plantes de totes mides.

Vés cap a un arbre de dret,

sol haver-hi algun bolet.


A l'hort, a prop de la bassa,

trobaràs la carabassa.

I, si vols tenir més fato,

arrenca algun moniato.


Veuràs animals amb banyes,

si vas a caçar castanyes.

Quan caminis entre molsa,

tindràs perfum de mel dolça.


Si no vols ser sempre prim,

menja molts grans de raïm.

I, si vols que et vingui gana,

tasta els grans de la magrana.


Per passar una bona estona

fica't al bosc amb la dona.

D'escarlets i pinetells

n'emplenareu els cistells.


No tornis a casa tard,

que la nit ve molt aviat.

I surt sempre amb un abric,

i amb el gos, o amb un amic.


 

Ja és aquí, la primavera!


Ja és aquí, la primavera,

com cada any; és el seu torn;

molta pluja, força vent,

també ullades de sol nou;

muda el temps, neixen colors.


Pels camins, els pixallits

presideixen les reunions

de capblancs ben eixerits,

flors d'un blau encisador

i unes altres de tons grocs.


Més enllà, en una bassa,

les granotes treuen cap

per sortir d'un cop de l'aigua,

oferir-nos el rac-rac

i iniciar el cicle vital.


Els borrons surten als arbres,

que han obert nova parada,

com ja ha fet l'ametller brau

i l'arboç a la muntanya,

els primers a treure flor.


Nens i nenes, com cavalls,

volten patis, salten horts;

perseguint velles pilotes,

empaitant-se amunt i avall...

Tot és sang, als nostres cors!


Glossari


és el seu torn: ja li toca

ullada de sol: solellada curta però intensa

mudar: canviar

presideixen les reunions: hi ha moltes flors, però els pixallits (o dents de lleó) són les dominants, les que destaquen

capblanc: flor mot comuna

encisador: que encisa, enamora, captiva

per sortir d'un cop de l'aigua: volen sortir d'una vegada (d'un cop), perquè fa mesos que hivernen al fons de la bassa

trac-rac: cant de la granota

cicle vital: la roda de la vida (ous, capgrossos, granotes)

borró: gemma d’una planta llenyosa, petit bony que surt a la primavera i que serà un brot nou

han obert nova parada: fer la parada, al mercat, és obrir-la i posar-hi els productes que es volen vendre; en aquest cas, les flors

brau: l'ametller i el cirerer d'arboç són braus, valents, perquè són els primers arbres que treuen flor, moltes vegades ja al gener. Tot sovint les glaçades els fan pagar llur atreviment i els maten les flors.

salten horts: entren als horts saltant-ne les tanques

tot és sang: a la primavera hi ha un canvi de sangs que ens dóna més força i ganes de bellugar-nos


 

Primavera


Ja ets aquí, ai!, primavera,

tirant pluja, vent i sol,

com ho fas cada vegada

quan ja fina l'hivernot.


Les petites farigoles,

amb poliol i romaní,

ens perfumen per les vores,

ens encinten el camí.


S'enfarinen tots els arços,

argelagues, tot de groc!;

lletereses de forts braços,

de cap blau, lluent com foc.


Arreu el verd planta cara

a marrons, ocres i grocs;

sempre guanya la batalla

amb els seus cinquanta tons.



Veig les vinyes que borronen,

treu espigues el nou blat,

eixams d'abelles que volen

per les basses i pels prats.


Tot galopa, tot es mou,

els torrents saltant per penyes,

els ocells, els abegots

i els batecs dels nostres cors.



Els salts d'aigua fan remor,

fan comboi els prats de flors,

i la dansa de l'amor

es balla per camps i horts.



Tot canvia, tot és mou,

la sang nova corre fort,

la saba cerca les flors,

tot reneix, després de mort.



Els poetes fan la crida

fent gatzara amb sos esclats,

l'amor canten, que fa vida,

amb dictats enarborats.



I les noies que floreixen,

i les que han granat i tot,

per mostrar-nos es deleixen,

sos encants enlluernadors.