Per a mainada‎ > ‎

Lletres




Grans negocis (G)

A sopluig (ig/tx)

A l'agost tot eren gorgues

i grans dolls, al Llobregat;

les anguiles i les llúdrigues

s'hi agafaven mig jugant.


La Muga, com remugava!,

com jugava, el Galligans!,

quin goig, camps de gallarets!,

talment guspires de sang!


Hem tingut molts 'bons' negocis.

Les plogudes temoregues

no apleguen aigua a rieres

ni reguen les nostres regues.


Quatre garses, per Figueres,

migren enyorant garberes;

guaiten son amagatall,

guilles, entre romegueres


nota: La Muga, el Llobregat (o Llobregat Petit) i el Galligans són rius de l'Alt Empordà.


Com que plou sóc a sopluig,

sento trasteig al safareig

els esquitxos que fa un raig

són com un lleig mal solfeig.


Som al maig, hi ha vent gavatx,

el fresseig d'aire que fuig

és un glopeig d'estiueig;

jo, faig migdiada al despatx.


Un conill fuig com un boig

i puja amb baveig al puig

ple d'enuig pel tiroteig

d'un cartutx, quan era al faig.


Amb vent pluig i bromeig

un ou de reig treu punteig;

sembla un estoig, i fa goig.

Un gos roig és allà al mig.







Estiu (n)


Les cardines al seu niu

refilen intensament,

la natura els hi ha donat

bo i afinat instrument.


Unes dones omplen càntirs,

tots són negres com carbó;

com més amunt munta l'aigua,

més canta agut el seu nom!


Nens menuts treuen el nas,

s'engresquen plens de mullena,

amb unes nines que ploren

i es tiren aigua a l'esquena.


I quan sigui negra nit,

amb núvols o amb lluna plena,

els duran tots a fer nones

ben cansats i sense pena.


Quin neguit tinc a l'estiu

amb els negocis que creixen

i els nostres mars ennegrits

amb gent del nord que s'hi peixen!


nina: Nena, al Nord de Catalunya i a les Illes.