Tercera part

PLENITUD


CANT 23 (any 1906)


La tia se'n va sortir,  

sempre més l'he venerada! 

La Sara em va fer patir  

amb una fredor pensada  

que encara no puc capir!  


No duren les alegries!    

El record em tenallava,    

i anaven passant els dies.

Ella, esquerpa, m'evitava.

Jo, com qui espera el Messies!


Un mes vaig mirar la lluna  

sense tocar ni el tambor;   

ella no deia ni pruna; 

jo ballava al seu cantó, 

mes no tenia fortuna.     


Foren molts els seus despits, 

més encara les excuses: 

que ens sentirien els crits,  

que jo tenia altres muses,  

que la volia pels pits...


CANT 24


Me n'havia enamorat.  

Era un captaire infeliç 

pidolant un xic de blat 

d'aquell àngel vincladís

que m'havia alimentat.      


Un jorn m'hi vaig declarar.

Li vaig dir que l'estimava,  

que m'hi volia casar,   

que, si un dia m'acceptava,  

jo el món tornaria pla! 


La nina em va desnonar. 

Ella, tanmateix, patia.

Jo vaig molt repotegar. 

Vivíem la fantasia  

i ens calia despertar.


CANT 25


La xicota era garrida;  

en qüestió de llençols,  

treballadora i polida;  

feia xalar a cor què vols  

brandant son cosset, humida.  


A les nits jo no dormia, 

i m'anava consumint;   

no menjava, no bevia,  

i el cos s'anava amagrint.  

Vaig pensar que finaria!


Era fembra massa cara.   

Vaig saber, més endavant,  

que se la fotia el pare,  

a més del meu germà gran  

i un oncle per part de mare.


CANT 26


Acabava d'arribar,  

un vespre, i em digué ella:  

"Amic, quan no es pot segar, 

-es va acostar a cau d'orella-  

s'ha de saber espigolar." 


"Calma't, vindries malalt!"  

Havia trobat resposta,   

podia guarir el meu mal, 

i va fer-me una proposta:  

"La Pilar val molt, quan cal!"  


"No pots tenir aquest destret! 

Ja n'hem parlat totes dues:    

Tu seràs el seu xiquet,  

admetrà les teves fues

i et llescarà el formatget."


CANT 27


La Pilar era més gran, 

ja passava de trenta anys.  

Maca, no ho semblava tant.

Era dona de pocs planys.   

Podia ser el meu sedant! 


Ben feta, natges rodones; 

tenia un cos afuat:  

baixeta, cuixes grassones  

i un dalt prim, ben coronat  

per rialleres metones.   


Feia la roba de casa,  

venia cada vesprada.  

Trescava més que cap ase.   

Un punt trista, reservada,    

i viva com una espasa.  


Estimava molt la mare.   

Vivia amb el seu marit.   

Per la feina gens avara,

feia un treball exquisit, 

sense queixes ni gatzara.


CANT 28


Era a escola tot el dia   

fins cap a dos quarts de vuit.  

En tornava amb alegria  

per menjar qualque bescuit   

i fer ús de senyoria. 


Primer anava a repassar,   

a estudiar la lliçó.  

Pa amb oli per berenar,

i amb tota la il·lusió,  

esperava el festejar. 


Després, pujava l'escala,  

sense fer gaire trepig.  

Com cantava la cigala,   

ben enravenada al mig,

sospirant per sa pardala!


CANT 29

   

Amb faldilles fins als peus,  

rínxols deixats fent anelles, 

roba fosca i mals arreus,  

a trenta anys semblaven velles  

les dones dels nostres feus.  


La meva estimada, pobra!,  

no tenia aire de fada.   

Bé, veient-la sense roba,          

era una dona granada

que es mereixia una troba!  


Un dalt prim; metes de cabra,   

allargades i massisses,  

com fruita de tot bon arbre. 

Eren un parell de llisses  

dignes del millor salabre!  


M'esperava tot planxant.  

Sempre anava sense calces  

i sense res a davant.  

Nois, no us dic paraules falses: 

llavors ho duien penjant!


CANT 30


Se'm posava arran de peu, 

estirada a la catifa,   

i cercàvem el seu freu.    

Jo encara era un nin pastifa

que sortia del liceu. 


Amb un començament dolç,

tots dos ens hi regalàvem. 

Més tard, s'embalava el pols  

com més i més besunyàvem! 

Bavàvem com caragols!


I allà bregàvem tots dos!  

I allò m'era medecina!   

I entre rialles i plors  

ens mossegàvem la crina!  

I dàvem salut al cos!


I ens esclataven les fonts  

amb una rampa divina   

que durava pocs segons!  

I gemegava en sa sina!    

I vivíem altres mons.


CANT 31 


Acabàvem rebregats,  

relaxats, l'ànima pura!  

No pensàvem en maldats;

amb aquells cants de natura  

quedàvem immaculats! 


La mossa era un llibre obert.

Regalava confitura

amb son cos bell i sofert.

Era plaer i cultura,   

llaurar aquell camp ben obert!


I allò, no fou cap pecat!  

Jo tinc orelles i dits;  

no m'han caigut ni semat!  

Les escarades dels vits,   

els déus veuen de bon grat!


CANT 32


La nostra lluita era un art,  

i solíem repetir. 

Fèiem un assalt d'un quart  

-algú podia venir!-,  

un bufet, i l'altra part.   


S'ajupia de genolls 

i anàvem junts a marina:  

jo, una onada de brolls;   

ella, rocam amb bosquina, 

parant l'embat amb sorolls.  


Dues roques ran de mar, 

com de pedra de sabó, 

em feien a mi de far;

m'hi aferrava amb gran braó 

quan era hora d'escolar!


CANT 33


Quan al campanar del poble  

tocaven a sometent,   

com saltant a so de cobla,  

les ones, fogosament  

cuitaven a anar batent! 


Les seves galtes molsudes   

fimbraven en la tempesta, 

mes no es daven per vençudes.   

Vinclava més cos i testa,  

i endolcia mes plogudes!


Per fer l'espera plaent, 

en època de matança,  

m'agafava l'instrument 

i xuclava amb delectança.

Em deixava sense vent!


Quina dona! Quin deliri!  

Amb alguna propineta,  

com llevava flama al ciri! 

M'oferia en mitja horeta,    

totes ses joies. I el lliri!


CANT 34


El sol desfà les rosades. 

Després de dos anys immensos  

afluixàrem les trobades; 

els jocs eren menys intensos.  

Jo trobava altres mossades.


La Pilar fou ma estimada!

Tenia molts maldecaps,  

i va quedar embarassada  

del cinquè fill. Llevant taps, 

ja se la veia cansada.


A casa érem bona gent;  

tot i que no estava bé,  

la teníem igualment.

Hi va fer molts anys també, 

la recordo reverent!



Tornar



Amer, 26 d'agost de 2008

fer verbes: fer bromes.

ninona: noia

raspa: minyona

delit: plaer

fer prunes: masturbar-se

noiada: acció pròpia d'un noi (Sant Antoni es considerava advocat de qüestions amoroses)

tita: gallina

pallago -a: noi noia (Catalunya Nord) 

verdura: hortalissa 

llobada: bocí d'un camp que ha quedat mal llaurat, perquè l'arada ha saltat o perquè qui llaura no en sap prou i no ho fa prou recte 

esteva: peça per on s’agafa l'arada quan es llaura amb un animal

gleva: pa de terra amb arrels, que s’aixeca llaurant, cavant, etc. 

recalcada: sotragada, sotrac (llaurant, de vegades, l'arada salta, si la rella troba un roc, per exemple, i es diu que fa una recalcada)

binada: binar és llaurar per segona vegada 

de pinyol vermell: fantàstic

gall gallaret: rosella

ofici: missa major

bressol: llit

Santa Àgata no es va voler casar amb un senador pagà i va preferir el martiri

revenir: tornar una cosa a la memòria, recordar. v. DPC

en  breu: de pressa, aviat

al·lot pucer: infant petit, que encara no arribat a la pubertat

gresol: llum d'oli; ací "ull"

corprendre: captivar el cor; apoderar-se'n 

mamprendre: emprendre, començar a fer

baqueta: vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons

xera: flamarada

xumar: beure d'una ampolla, d'un porró, d'un càntir o d'un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte

mamar: sinònim de xumar, núm. 27

poma: òrgan sexual femení

migrat: petit

coma: petita vall

becada: menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits. Ací "àpat"

eixit: eixerit, viu, despert

repotegar: rondinar, protestar

fua: envestida

senyoria: autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. El Sr. Ramon pensa que la relació amb la minyona ja és pròpia del seu estatus.

mals arreus: vestits pobres

feu: lloc de domini d'un senyor

granada: gran, que ja ha fet la crescuda. Ací, no ben jove

troba: poema d'un trobador

salabre: salabret, instrument de pescar

freu: estret, braç de mar

pastifa: persona que no fa polidament el seu treball

liceu: col·legi de secundària

besunyar: tocar quelcom durant molta estona; remenar, gratar DPC

semar: llevar la força vital. Fa anys, en algunes escoles, s'arribava a dir que, si es feia sexe, queien els dits i les orelles. 

escarada: treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta, i no a tant per unitat de temps. Ací esforços

vit: cigala, penis

bufet: descans de poca durada; parada

broll: raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força

bosquina: lloc plantat d'arbustos

braó: força, vigoria

escolar: buidar de líquid a través d'un forat o d'un canal

molsut: que té la carn molt atapeïda. Ací "galtes" són galtes del cul, natges, anques

matança (o matances): acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal

mossada: mos, porció de menjar que es mastega d’un cop. 

la seca: la mort

tort: dany 

esparver: persona agressiva

voltor: aprofitat; 

L'any 1913 hi hagué una greu vaga general a Catalunya

dreturer: que té dretura,  que és recte 

marriment: tristesa, malenconia

paraire: persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.

per alt enllà: per sobre, amb pocs detalls

metxer, nuador, filador: oficis del tèxtil

escriptori: despatx

ardat: colla

botet: sac de gemecs. "Tocar el botet" és fer soroll, molestar

tabalet: tabal, tambor petit

fanfara: xaranga, conjunt instrumental format per instruments de vent. Ací fressa, soroll.

poder: potser

taba: xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Menar la taba: dirigir la conversa, enraonar molt 

fer moixoni: callar

desbridat: sense brida, lliure

esgarrapar: pencar, treballar molt (DPC)

matar l'aranya: passar el temps sense fer feina (Mallorca, Empordà)

pardal: persona innocent o curta

volenterós: que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.

colltort: abatut, neulit, sense vigoria

aloma: col aloma, col verda, o col primerenca

anar a l’orsa: una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. 

baula: peça d'una cadena

fer cortesia: fer un favor, ser amable

marruixa: gata, gateta

ninona: noia, (Mallorca) 

pallago: noi, xiquet, (Catalunya Nord)

ramada: ramat

de mal carés: de malestar, quan van mal dades

casta: mena, natura. Ací "republicans"

formar quadrilla: agrupar-se, fer colla. El dia 6 d'octubre de 1934, hi hagué una revolta del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Sortiren grups d'homes armats al carrer i foren desarmats i empresonats.

esterlocat: esbojarrat, de poc seny

lila: la bandera de la república tenia una franja lila

no fer ni xiu: no fer res. La majoria dels revoltats foren desarmats sense combatre

fer la viu-viu: anar tirant, passar la vida amb dificultats, així com un pot

ésser espill: l'hereu era el responsable de la família quan faltava el pare. Les noies catalanes, quan es casaven, no passaven a ser propietat del marit, sinó que eren protegides, elles i llurs fills, pel pare i, quan mancava, per l'hereu.

traient el cul i el barret: fent esforços i fent servir la seva influència

com un clau: puntualment

tenir-ne una sardana: tenir-ne un tip

passar la maroma: sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la.

Plana: plana de Vic

Aquesta història es basa en fets reals

cordons: eufemisme per "collons"

sidral: gran remenament i confusió (DPC)

torniol: espiral de fum, de vent o d'un altre fluid que es mou voltant. Ací confusió

estantís: que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent

verro: terrible, cruel 

pelar: matar

bum-bum: rumor públic, murmuració de molta gent

El 23 de juliol de 1936

tenir el cul pelat d'una cosa: haver-la fet molt, estar-hi acostumat

un seu esqueix: un d'ells  

contramestre: persona que dirigeix i vigila els obrers d’un taller, d’una fàbrica, etc. 

rem: negocis o ocupacions directives; direcció d'una casa, d'una organització, etc.

cordillaire: persona que, en un ajuntament o en una altra corporació, només diu que sí (DPC).

ausades: certament, en veritat

Viladeboll: nom inventat

comitès: nom dels l'ajuntaments, en temps de la guerra del 1936-39

En aquella època revolucionària es cremaren molts objectes de culte.

matraques: maçoles; instrument de fusta que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant

aixaliar: deixondir-se, tornar viu d'enteniment; animar-se, fer una revivalla

fa?: oi?

Del seu poble

allà: a casa seva i a l'empresa

faldades: conjunt de coses que caben o es porten dins la falda. Es referix als paquets que duien a la presó l'any 1934.

El seu cunyat i en Sau.

l'annexa: l'habitació annexa, la del costat

estrena: regal, present

neulat: malmès, musti, pansit, de mal aspecte

alans: desgràcia que sobrevé a una persona o a una família (DPC)

terregada: persona de classe social baixa (DPC)

de baixa mà: de classe social baixa

espina vera: arbust espinós (espina de Crist, espina santa, espina vera, espinavessa)

creient: obedient

tapaforats: paleta poc hàbil, aprenent, principiant

parlar rodó: parlar donant voltes, no anant directament al gra

galtes: natges, anques

Colera: passar per Colera i no per la Jonquera és seguir un camí diferent, poc habitual. També es juga amb els noms, Colera i Ribesaltes.

no fer ni pic: no fer ni brot, no fer res

devesa: lloc d'esbarjo d'algú

guanyar totes les bases: anar tot bé, pondre-li totes

Simprom: nom inventat d'un medicament

habilior: vigoria, capacitat física

perles per la virior: medicaments per estimular les ereccions 

deixa: cosa deixada en testament

freturar: estar mancat, tenir fretura, necessitat

gales: festes,  cerimònies; ací les de l'apariament de les formigues

passar per malla: escapar, filtrar-se sense deixar-se agafar 

cabdal: principal, eminent

marrà: mascle de l'ovella 

cardar: copular (aquest mot no m'agrada; el faig servir cansat de sentir "follar", que és trepitjar raïms)

clissar: veure a algú quan fa una cosa mal feta (DPC)

Els Josepets és una església de Gràcia, a Barcelona

pron prona: amb el palmell cap avall

Sempre estava disposat a ajudar 

Es refereix a la nit de Santa Àgata, cant 15

ventura: bona sort, felicitat

vetllar: tenir cura de la seguretat d’alguna persona 

tempura: temps tempestuós

consirós: absorbit per un pensament que preocupa; meditabund, pensatiu, trist

castís: de bona casta, pur, sense defectes

colltort: abatut, neulit

tronc i bessa són dues part de l'arbre

Fontclara: nom inventat

mostela: persona llesta, viva, eixerida

mistela: vi dolç molt bo

sense acuit: sense pressa

oripell: full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual es fan ornaments. 

L'obra resta oberta; tothom qui vulgui la pot continuar, a fi d'obtenir el brillant literari que el Sr. Ramon es mereix.