Sisena part

CONSIDERACIONS



CANT 63 (anys 1890-1910)


Les coses han canviat,  

ens diu amb veu modulada, 

que jo no vaig ser educat  

amb tota la terregada.  

I amb molta moralitat!


Com que el poble era petit,  

pagàvem un mestre recte.  

Érem tots fills del teixit,  

del metge, de gent selecta...   

Fèiem un treball polit! 


No solíem fer anades   

amb jovent de baixa mà.   

Anàvem a les fontades, 

al ball i a sardanejar, 

amb fills de cases granades.


CANT 64 (any 1924)


Vaig conèixer la Quimeta  

i en vaig demanar la mà.  

Era jove, bufoneta, 

filla d'un marxant de gra. 

Un senyor ric. I de dreta!      


Em vaig casar amb la granera.  

N'era pura com un lliri, 

més santa que espina vera,  

enamorada amb deliri 

i creient com la primera!


Ens portàvem catorze anys.   

La vaig ben ensopegar!    

Fórem parella i companys. 

Fou mare. Sabé estimar.

Vam viure joies i planys.


CANT 65


Un dia que, enjogassats,  

a mi em flingava la vara,

mentre estàvem abraçats,  

em va venir al cap la Sara,  

quan era un tapaforats. 


Li vaig dir parlant rodó:  

"Ja hem anat a Ribesaltes

fent el camí del Voló;  

penso, palpant-te eixes galtes,  

que a Colera ha de fer bo!"  


No ho va entendre, de moment. 

Li vaig haver d'explicar.  

De poc no em té un cobriment!  

La Quima se'm va esverar.  

No ho volgué ni a cop calent!


I tot d'una em va etzibar:  

"És cosa contra natura!    

Tu em demanes de pecar!  

Seria una acció impura!

M'hauria de confessar!"


CANT 66


Ja fa temps que el nostre amic   

es va desfer de l'empresa.  

Tenia un negoci antic.  

En deixar la jovenesa,  

els seus no hi feien ni pic!   


Es va vendre, amb sensatesa,   

cases i terrenys d'Osona.

Se'n va anar de sa devesa.  

Va fer cap a Barcelona.

No va ser cap bestiesa!


Té un pis que és gran i endreçat.    

Va adquirir vil·les i cases

a un preu molt enraonat.   

Sol guanyar totes les bases   

i té bona velledat!


CANT 67


Hi ha amics que l'estimen molt.

Té una dona de fer feines. 

És vidu, mes té el consol

d'amigues que són com reines.  

I hi va sovint un fillol. 


"Pel que fa al sexe, sóc gran.

Fins fa dos anys, una amiga  

venia, de tant en tant,  

a desgranar-me l'espiga

Vaig acabar claudicant." 


Sóc malalt, és avior,

i em van receptar Simprom.

Vaig perdre l'habilior.  

No vull prendre, com tothom,  

perles per la virior.  


Se'l veu serè, conformat,   

sense escarafalls, valent.

Veu bé la realitat.  

Sol ser un signe de talent,  

acceptar els canvis d'edat.


CANT 68


L'home ens amolla: "Sabeu, 

poc entenc el jovent d'ara! 

Tothom boixa, tothom beu! 

Els fills no tenen empara,  

van de nits, ningú no creu!" 


Està tranquil, té el cap clar. 

Sap que l'espera el Senyor   

per poder-lo compensar. 

Se sent net com el sabó.  

Té fe. Res no el fa dubtar!


Com tota honesta persona,  

de qui ningú no té queixes, 

de conducta sempre bona,  

que a la gent santa ha fet deixes, 

al cel, compta dur corona!


CANT 69


Sagaç, diu a sa vellura:  

"Per què en diuen gran pecat  

d'assaborir confitura  

de gust de mel de forat, 

el plaer de la natura?"  


"Freturem d'una vacuna! 

El dia que un bon poeta  

deixi de mirar la lluna  

i parli de la bragueta,  

al món hi haurà més fortuna!"  


"Tot l'any és bo per les figues! 

Són millors les agostenques,   

tretes vespes i formigues.  

No deixeu les primerenques,

ni les dels horts i garrigues!"   


"Sentint cantar les cigales   

per arbredes i sembrats,  

les formigues posen ales, 

van a festejar pels prats,  

ballant amb amor, ses gales!"


CANT 70


Els mascles, no som femelles!  

Els homes mirem avall

cercant escots i mamelles, 

o que el vent sense aturall

mostri calces i clivelles! 


I els de dalt, la senyoralla,

quan veiem un prat prou verd,  

mai no ens cal picar la dalla!

Dormim amb un ull obert!

No deixem passar per malla!   


Les dones, ben al contrari,  

totes miren cap a dalt! 

Es fixen en l'escenari!

Volen un home cabdal,    

vencedor, alt, temerari!


Sotgeu ramat o sabana:  

Quan es tussen els marrans,  

les ovelles fan rotllana.   

S'estan plegades de mans 

per, després, cardar amb qui mana.


CANT 71


I us vull dir una cosa, encara: 

Hauríeu fet igual,  

si haguéssiu trobat la Sara! 

Qui va amb teler manual 

quan ha fet anar un dels d'ara?


No dissimulem! No cal!

Els amos i les serventes  

posen l'agulla al didal.

Ah!, les que van més roentes,  

tenen futur laboral!   


Jo tinc mala anomenada.

El meu germà, que al cel sia,

em va clissar una vegada,  

palpant la Sara. Quin dia!

D'aquí em ve la pedregada!


Ho va esbombar. Què hi farem! 

Sempre he dut la fama a coll!

Tenia un petit harem;

per culpa d'un bocamoll

semblo el malfactor suprem!


CANT 72 (any 1984)


En Ramon es va morir,

va ser l'any vuitanta-quatre.

L'amic Narcís m'ho va dir.

Ens va deixar al temps del batre. 

Com un ocell, va finir.


Ell hi tenia amistat

i la nova el va afectar.

Me l'havia presentat.

Jo el vaig voler acompanyar

durant l'últim comiat.


La plaça dels Josepets

s'emplenà de gom a gom:

dones mudades, vellets...  

La vinguda d'un colom

va esverar molts ocellets.   


La missa sortí rodona:

Pujaren senyors i noies,     

com solen fer a Barcelona,

a parlar. Tot foren joies

d'una intensitat pregona!


CANT 73 


Un cop la missa acabada,     

retirada general!

Sortia l'esglesiada; 

i el difunt, angelical; 

un sant, segons la gentada!   


Escoltant tota l'estona, 

fèiem camí cap a fora.

"Tià, mira aquella dona!

Amb quin desconsol que plora!"

-féu l'amic, amb la mà prona-. 


En una de les capelles,

una senyora, ja gran,

es fregava les parpelles.

El seu plor era abundant.

Duia les cames garrelles.


CANT 74 


Ens hi vàrem acostar.

"Esteu trista, bona dona!

Com us podem ajudar?"

"En res senyors. No estic bona.  

M'ha afectat el soterrar! 


"Sou parenta del difunt?"

"Sí. Més que parents! I tant!"

"M'he quedat al capdamunt,

ací, ben sola, resant. 

El pare sempre era a punt!"      


Per un moment, al meu cap

es va fer present la Sara,

i en Ramon quan era un tap,   

aquella amistat tan cara,  

i aquella nit a tot drap!  


Se la veia més segura.   

"El bon senyor ens visitava.  

Va ser la nostra ventura, 

el papa. Com ens vetllava! 

Ens treia de la tempura."


CANT 75


"La mare es deia Pilar.

L'any disset se'n va endur el pare,

la grip ens el va matar!      

I amb set infants, sense empara, 

consirosa va quedar!"  


"De jove, havia servit  

a casa del bon Ramon.

Un senyor tan beneït

no el trobaríem al món!   

Vingué la mateixa nit!"  


"Ens duia menjar, diners...

I al gener, el dia sis, 

l'esperàvem riallers!

Ens feia reis tot castís.

Com ell, pocs de cavallers!"    


Jo vaig fer: "Això de 'pare'..." 

"Fou "pare" pel seu suport! 

De nina, davant la mare,

li ho vaig dir. Prenent-me fort,

m'amollà: "Ja ho pots dir, ara!"


CANT 76


La Júlia ens va lloar     

l'àngel amic de la mare. 

En Narcís se'm va avançar:

"Vàreu conèixer la Sara?

El senyor ens en va parlar..."   


"No la coneixeu, senyors?"

"No, però... ja deu ser morta!"

"Encara té bons colors! 

Mes va xacrosa, colltorta.    

Ha viscut fets colpidors!"  


"Sempre va estimar la mare.

Lligaven com tronc i bessa!

Té el cap molt despert, encara.

Us en puc donar l'adreça.

Viu a Vic, a can Fontclara."  


Cap a Vic, i un nou viatge!  

Vam trobar-hi la mostela.     

Tot bon vi deixa solatge;

i la Sara era mistela!

Fou ella! No cap miratge!


CANT 77 (any 2008)


Ja som a l'any dos mil vuit. 

Fa vint anys que l'home és mort.  

Com tot arbre de bon fruit, 

s'esforçà molt. Tingué sort 

i ho tastà tot, sense acuit!  


Sóc un poeta novell,  

amb llapis de punta roma.

He volgut fer un gran joiell  

amb els fets d'aquell gran home.  

Aquí en teniu l'oripell!   


Si mai, un bon argenter,

vol brunyir semblants brillants, 

ben content els hi daré.

Si surten bons diamants, 

no els desarem al joier!



Tornar



Amer, 26 d'agost de 2008

fer verbes: fer bromes.

ninona: noia

raspa: minyona

delit: plaer

fer prunes: masturbar-se

noiada: acció pròpia d'un noi (Sant Antoni es considerava advocat de qüestions amoroses)

tita: gallina

pallago -a: noi noia (Catalunya Nord) 

verdura: hortalissa 

llobada: bocí d'un camp que ha quedat mal llaurat, perquè l'arada ha saltat o perquè qui llaura no en sap prou i no ho fa prou recte 

esteva: peça per on s’agafa l'arada quan es llaura amb un animal

gleva: pa de terra amb arrels, que s’aixeca llaurant, cavant, etc. 

recalcada: sotragada, sotrac (llaurant, de vegades, l'arada salta, si la rella troba un roc, per exemple, i es diu que fa una recalcada)

binada: binar és llaurar per segona vegada 

de pinyol vermell: fantàstic

gall gallaret: rosella

ofici: missa major

bressol: llit

Santa Àgata no es va voler casar amb un senador pagà i va preferir el martiri

revenir: tornar una cosa a la memòria, recordar. v. DPC

en  breu: de pressa, aviat

al·lot pucer: infant petit, que encara no arribat a la pubertat

gresol: llum d'oli; ací "ull"

corprendre: captivar el cor; apoderar-se'n 

mamprendre: emprendre, començar a fer

baqueta: vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons

xera: flamarada

xumar: beure d'una ampolla, d'un porró, d'un càntir o d'un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte

mamar: sinònim de xumar, núm. 27

poma: òrgan sexual femení

migrat: petit

coma: petita vall

becada: menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits. Ací "àpat"

eixit: eixerit, viu, despert

repotegar: rondinar, protestar

fua: envestida

senyoria: autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. El Sr. Ramon pensa que la relació amb la minyona ja és pròpia del seu estatus.

mals arreus: vestits pobres

feu: lloc de domini d'un senyor

granada: gran, que ja ha fet la crescuda. Ací, no ben jove

troba: poema d'un trobador

salabre: salabret, instrument de pescar

freu: estret, braç de mar

pastifa: persona que no fa polidament el seu treball

liceu: col·legi de secundària

besunyar: tocar quelcom durant molta estona; remenar, gratar DPC

semar: llevar la força vital. Fa anys, en algunes escoles, s'arribava a dir que, si es feia sexe, queien els dits i les orelles. 

escarada: treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta, i no a tant per unitat de temps. Ací esforços

vit: cigala, penis

bufet: descans de poca durada; parada

broll: raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força

bosquina: lloc plantat d'arbustos

braó: força, vigoria

escolar: buidar de líquid a través d'un forat o d'un canal

molsut: que té la carn molt atapeïda. Ací "galtes" són galtes del cul, natges, anques

matança (o matances): acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal

mossada: mos, porció de menjar que es mastega d’un cop. 

la seca: la mort

tort: dany 

esparver: persona agressiva

voltor: aprofitat; 

L'any 1913 hi hagué una greu vaga general a Catalunya

dreturer: que té dretura,  que és recte 

marriment: tristesa, malenconia

paraire: persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.

per alt enllà: per sobre, amb pocs detalls

metxer, nuador, filador: oficis del tèxtil

escriptori: despatx

ardat: colla

botet: sac de gemecs. "Tocar el botet" és fer soroll, molestar

tabalet: tabal, tambor petit

fanfara: xaranga, conjunt instrumental format per instruments de vent. Ací fressa, soroll.

poder: potser

taba: xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Menar la taba: dirigir la conversa, enraonar molt 

fer moixoni: callar

desbridat: sense brida, lliure

esgarrapar: pencar, treballar molt (DPC)

matar l'aranya: passar el temps sense fer feina (Mallorca, Empordà)

pardal: persona innocent o curta

volenterós: que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.

colltort: abatut, neulit, sense vigoria

aloma: col aloma, col verda, o col primerenca

anar a l’orsa: una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. 

baula: peça d'una cadena

fer cortesia: fer un favor, ser amable

marruixa: gata, gateta

ninona: noia, (Mallorca) 

pallago: noi, xiquet, (Catalunya Nord)

ramada: ramat

de mal carés: de malestar, quan van mal dades

casta: mena, natura. Ací "republicans"

formar quadrilla: agrupar-se, fer colla. El dia 6 d'octubre de 1934, hi hagué una revolta del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Sortiren grups d'homes armats al carrer i foren desarmats i empresonats.

esterlocat: esbojarrat, de poc seny

lila: la bandera de la república tenia una franja lila

no fer ni xiu: no fer res. La majoria dels revoltats foren desarmats sense combatre

fer la viu-viu: anar tirant, passar la vida amb dificultats, així com un pot

ésser espill: l'hereu era el responsable de la família quan faltava el pare. Les noies catalanes, quan es casaven, no passaven a ser propietat del marit, sinó que eren protegides, elles i llurs fills, pel pare i, quan mancava, per l'hereu.

traient el cul i el barret: fent esforços i fent servir la seva influència

com un clau: puntualment

tenir-ne una sardana: tenir-ne un tip

passar la maroma: sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la.

Plana: plana de Vic

Aquesta història es basa en fets reals

cordons: eufemisme per "collons"

sidral: gran remenament i confusió (DPC)

torniol: espiral de fum, de vent o d'un altre fluid que es mou voltant. Ací confusió

estantís: que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent

verro: terrible, cruel 

pelar: matar

bum-bum: rumor públic, murmuració de molta gent

El 23 de juliol de 1936

tenir el cul pelat d'una cosa: haver-la fet molt, estar-hi acostumat

un seu esqueix: un d'ells  

contramestre: persona que dirigeix i vigila els obrers d’un taller, d’una fàbrica, etc. 

rem: negocis o ocupacions directives; direcció d'una casa, d'una organització, etc.

cordillaire: persona que, en un ajuntament o en una altra corporació, només diu que sí (DPC).

ausades: certament, en veritat

Viladeboll: nom inventat

comitès: nom dels l'ajuntaments, en temps de la guerra del 1936-39

En aquella època revolucionària es cremaren molts objectes de culte.

matraques: maçoles; instrument de fusta que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant

aixaliar: deixondir-se, tornar viu d'enteniment; animar-se, fer una revivalla

fa?: oi?

Del seu poble

allà: a casa seva i a l'empresa

faldades: conjunt de coses que caben o es porten dins la falda. Es referix als paquets que duien a la presó l'any 1934.

El seu cunyat i en Sau.

l'annexa: l'habitació annexa, la del costat

estrena: regal, present

neulat: malmès, musti, pansit, de mal aspecte

alans: desgràcia que sobrevé a una persona o a una família (DPC)

terregada: persona de classe social baixa (DPC)

de baixa mà: de classe social baixa

espina vera: arbust espinós (espina de Crist, espina santa, espina vera, espinavessa)

creient: obedient

tapaforats: paleta poc hàbil, aprenent, principiant

parlar rodó: parlar donant voltes, no anant directament al gra

galtes: natges, anques

Colera: passar per Colera i no per la Jonquera és seguir un camí diferent, poc habitual. També es juga amb els noms, Colera i Ribesaltes.

no fer ni pic: no fer ni brot, no fer res

devesa: lloc d'esbarjo d'algú

guanyar totes les bases: anar tot bé, pondre-li totes

Simprom: nom inventat d'un medicament

habilior: vigoria, capacitat física

perles per la virior: medicaments per estimular les ereccions 

deixa: cosa deixada en testament

freturar: estar mancat, tenir fretura, necessitat

gales: festes,  cerimònies; ací les de l'apariament de les formigues

passar per malla: escapar, filtrar-se sense deixar-se agafar 

cabdal: principal, eminent

marrà: mascle de l'ovella 

cardar: copular (aquest mot no m'agrada; el faig servir cansat de sentir "follar", que és trepitjar raïms)

clissar: veure a algú quan fa una cosa mal feta (DPC)

Els Josepets és una església de Gràcia, a Barcelona

pron prona: amb el palmell cap avall

Sempre estava disposat a ajudar 

Es refereix a la nit de Santa Àgata, cant 15

ventura: bona sort, felicitat

vetllar: tenir cura de la seguretat d’alguna persona 

tempura: temps tempestuós

consirós: absorbit per un pensament que preocupa; meditabund, pensatiu, trist

castís: de bona casta, pur, sense defectes

colltort: abatut, neulit

tronc i bessa són dues part de l'arbre

Fontclara: nom inventat

mostela: persona llesta, viva, eixerida

mistela: vi dolç molt bo

sense acuit: sense pressa

oripell: full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual es fan ornaments. 

L'obra resta oberta; tothom qui vulgui la pot continuar, a fi d'obtenir el brillant literari que el Sr. Ramon es mereix.