Segona part

LA NIT DE L'AMOR


CANT 13 (any 1905)


Són unes festes divines  

les d'estimada i al·lot. 

Tal com fan les salvatgines,

com la reina i l'abellot,   

s'aferrissen nins i nines!  


"Has de saber Ramonet  

que, la mel torna metzina,  

si el secret no és complet! 

Hem de tirar la cortina!  

Jura-m'ho, gall gallaret!" 


Algun déu ens fou propici: 

tinguérem força trobades   

per aquell virtuós vici.   

Aprofitàvem vesprades  

i dies sortint d'ofici.


CANT 14


Quins vint anys els de la Sara! 

I amb el tambor, com brodava! 

Com feia florir la vara!  

Com feia caure la bava,  

veure una perla tan rara! 


Era jove, preciosa     

com una estampa sagrada

de mirada decorosa;     

cos de sirena banyada,  

talment vestal candorosa. 


Bugadera vigatana,   

brodadora entre llençols,   

deixava neta la llana,    

i es movia pels bressols      

com aranya sobirana.  

        

Un cop tastat el xarop,  

ara mitja cullerada,      

ara en prenc un doble glop,  

la gola, ja sadollada,  

sedejava un altre cop.


CANT 15 (any 1906, febrer)


D' Àgata, la jovençana   

que morí per sa puresa, 

n'era el sant. Siciliana,   

noble; guardà sa bellesa 

d'urpa cruel i tirana. 


Em revé com si fos ara!  

Al febrer, havent sopat,  

érem tots junts fent gatzara.   

"Ep!, a la porta han trucat!" 

"Me n'hi vaig" -digué la mare-.


"La Dolors està molt greu"  

-va dir la mare espantada-.

"La tia!, preguem a Déu!" 

"La tartana aparellada!" 

-digué el pare-. "Au, i en breu!"


Cap a Vic amb la tartana:  

els pares, el masover, 

el meu germà i ma germana.    

"Vetlla per l'al·lot pucer,   

Sara! Guarda'ns la cabana!"


CANT 16    


Quedàrem dos en escena  

passant un vespre d'hivern,

recordant la tia amb pena. 

La Sara prengué el govern  

de manera ben serena.  


A recer de fred i vent,  

en aquell escon de fusta, 

em va venir un pensament:  

"Fóra cosa gaire injusta, 

valer-se d'aquest moment?"   


Ella no obria la boca,  

ni els ulls no em volia dar;

al foc, gratava una soca, 

amb els molls en una mà,    

com obrer polint la roca.  


Sa silueta ballava 

entre la poca claror;

si una guspira dansava,  

donava més lluentor  

als seus gresols, de llum blava!


CANT 17


"M'estima molt, pobra tia!" 

Volia rompre aquell glaç,     

allunyar la melangia,   

d'aquella bonica faç. 

"Et ve bé una ratafia?"


"No ho hem de fer més amic."  

-fou la seva greu resposta-   

"No puc servir-te d'abric,   

no vull saltar com llagosta,

ni seguir un joc tan inic!"  


Com podia, ma deessa,  

dir a un cor enamorat 

que tot era una disfressa?  

Xerrant només d'amistat,   

esdevenia una ogressa!


CANT 18


"Amiga, que et fa penar?"  

Em guaità. Es veia moixa.  

"No tinc un dia prou clar,  

sento una mica d'angoixa."

Ella em començà a mirar. 


Amanyagant-li la mà,   

fent-li costat a l'escon,  

vàrem deixar-nos anar; 

li vaig petonejar el front

i se'm va reanimar.


"Aquella nit memorable   

va marcar la meva vida!   

-ens deia el pobre diable-.

Fou jornada reeixida!

Quin record tan delectable!"


CANT 19


Tal com era de pensar,  

les mans van guiar la boca.  

Les llengües van ajudar;    

vaig esberlar la pinyoca   

que no va trigar a badar. 


Fou com muntar una euga jove 

en nit de trons i de por;  

com navegar amb barca nova,   

sense dominar el timó  

i amb la vela vella i tova! 


Vaig trescar tota la nit   

per camins de bona argila;

vaig tastar, com un rupit,  

els millors fruits de la vila;

com un rei vaig ser servit!


CANT 20


I en aquell feliç viatge   

ens va servir la cadira,  

la taula i altre moblatge.  

La llar de foc ens fou pira,  

en aquell bregar salvatge. 


A la llar, em va corprendre!  

Fora molls, sense trespeus,  

tots dos drets sobre la cendra,   

ens vam oferir els trofeus.  

Amb música ho vam mamprendre! 


Ella bufà la trompeta;  

jo pinçava el contrabaix,   

no em corria la baqueta.  

Tots dos cercàvem l'encaix.  

La campana es feia estreta!


Amb ses cuixes arrapades, 

el tempanell de maó     

tornà a sentir flamarades, 

bones xeres, ardentor,      

i amb guspires renovades.


CANT 21


Quina nit que vam passar! 

Tant en càntir com porró,  

no m'ha agradat mai xumar. 

Davant d'un xarop tan bo,  

palpant el tòt, vaig mamar! 


"Ara, tinguem bon criteri!: 

Trobaràs un xic forat,

de secret i de misteri.  

Fica-t'hi! Sigues trempat!  

Hi faràs un gran tiberi!"


Va costar veure l'entrada.

No gaire lluny de la poma  

viu gatera ben migrada,  

entre natges. N'era coma   

on costava fer becada.    


Aquell pas pel carrer estret  

coronà la bacanal!  

Déu n'hi do d'aquell filet!  

No el guanya ocell de corral, 

ni el millor plat de suquet!


CANT 22


I vam acabar al meu llit;   

m'hi va menar la lleona

per fer-hi un joc divertit.  

En arribant a l'espona   

ja em trobava condormit.  


Cloguí els ulls al seu cantó,  

tots dos ben junts al meu catre, 

mentre xuclava un mugró.   

Diu que van tocar les quatre  

i s'adormí l'infantó! 


"Fou la nit més increïble   

de la meva llarga vida;   

ella era roca sensible,

excelsa, la més eixida,    

d'una tendresa indicible!"



Tornar



Amer, 26 d'agost de 2008

fer verbes: fer bromes.

ninona: noia

raspa: minyona

delit: plaer

fer prunes: masturbar-se

noiada: acció pròpia d'un noi (Sant Antoni es considerava advocat de qüestions amoroses)

tita: gallina

pallago -a: noi noia (Catalunya Nord) 

verdura: hortalissa 

llobada: bocí d'un camp que ha quedat mal llaurat, perquè l'arada ha saltat o perquè qui llaura no en sap prou i no ho fa prou recte 

esteva: peça per on s’agafa l'arada quan es llaura amb un animal

gleva: pa de terra amb arrels, que s’aixeca llaurant, cavant, etc. 

recalcada: sotragada, sotrac (llaurant, de vegades, l'arada salta, si la rella troba un roc, per exemple, i es diu que fa una recalcada)

binada: binar és llaurar per segona vegada 

de pinyol vermell: fantàstic

gall gallaret: rosella

ofici: missa major

bressol: llit

Santa Àgata no es va voler casar amb un senador pagà i va preferir el martiri

revenir: tornar una cosa a la memòria, recordar. v. DPC

en  breu: de pressa, aviat

al·lot pucer: infant petit, que encara no arribat a la pubertat

gresol: llum d'oli; ací "ull"

corprendre: captivar el cor; apoderar-se'n 

mamprendre: emprendre, començar a fer

baqueta: vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons

xera: flamarada

xumar: beure d'una ampolla, d'un porró, d'un càntir o d'un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte

mamar: sinònim de xumar, núm. 27

poma: òrgan sexual femení

migrat: petit

coma: petita vall

becada: menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits. Ací "àpat"

eixit: eixerit, viu, despert

repotegar: rondinar, protestar

fua: envestida

senyoria: autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. El Sr. Ramon pensa que la relació amb la minyona ja és pròpia del seu estatus.

mals arreus: vestits pobres

feu: lloc de domini d'un senyor

granada: gran, que ja ha fet la crescuda. Ací, no ben jove

troba: poema d'un trobador

salabre: salabret, instrument de pescar

freu: estret, braç de mar

pastifa: persona que no fa polidament el seu treball

liceu: col·legi de secundària

besunyar: tocar quelcom durant molta estona; remenar, gratar DPC

semar: llevar la força vital. Fa anys, en algunes escoles, s'arribava a dir que, si es feia sexe, queien els dits i les orelles. 

escarada: treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta, i no a tant per unitat de temps. Ací esforços

vit: cigala, penis

bufet: descans de poca durada; parada

broll: raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força

bosquina: lloc plantat d'arbustos

braó: força, vigoria

escolar: buidar de líquid a través d'un forat o d'un canal

molsut: que té la carn molt atapeïda. Ací "galtes" són galtes del cul, natges, anques

matança (o matances): acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal

mossada: mos, porció de menjar que es mastega d’un cop. 

la seca: la mort

tort: dany 

esparver: persona agressiva

voltor: aprofitat; 

L'any 1913 hi hagué una greu vaga general a Catalunya

dreturer: que té dretura,  que és recte 

marriment: tristesa, malenconia

paraire: persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.

per alt enllà: per sobre, amb pocs detalls

metxer, nuador, filador: oficis del tèxtil

escriptori: despatx

ardat: colla

botet: sac de gemecs. "Tocar el botet" és fer soroll, molestar

tabalet: tabal, tambor petit

fanfara: xaranga, conjunt instrumental format per instruments de vent. Ací fressa, soroll.

poder: potser

taba: xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Menar la taba: dirigir la conversa, enraonar molt 

fer moixoni: callar

desbridat: sense brida, lliure

esgarrapar: pencar, treballar molt (DPC)

matar l'aranya: passar el temps sense fer feina (Mallorca, Empordà)

pardal: persona innocent o curta

volenterós: que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.

colltort: abatut, neulit, sense vigoria

aloma: col aloma, col verda, o col primerenca

anar a l’orsa: una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. 

baula: peça d'una cadena

fer cortesia: fer un favor, ser amable

marruixa: gata, gateta

ninona: noia, (Mallorca) 

pallago: noi, xiquet, (Catalunya Nord)

ramada: ramat

de mal carés: de malestar, quan van mal dades

casta: mena, natura. Ací "republicans"

formar quadrilla: agrupar-se, fer colla. El dia 6 d'octubre de 1934, hi hagué una revolta del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Sortiren grups d'homes armats al carrer i foren desarmats i empresonats.

esterlocat: esbojarrat, de poc seny

lila: la bandera de la república tenia una franja lila

no fer ni xiu: no fer res. La majoria dels revoltats foren desarmats sense combatre

fer la viu-viu: anar tirant, passar la vida amb dificultats, així com un pot

ésser espill: l'hereu era el responsable de la família quan faltava el pare. Les noies catalanes, quan es casaven, no passaven a ser propietat del marit, sinó que eren protegides, elles i llurs fills, pel pare i, quan mancava, per l'hereu.

traient el cul i el barret: fent esforços i fent servir la seva influència

com un clau: puntualment

tenir-ne una sardana: tenir-ne un tip

passar la maroma: sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la.

Plana: plana de Vic

Aquesta història es basa en fets reals

cordons: eufemisme per "collons"

sidral: gran remenament i confusió (DPC)

torniol: espiral de fum, de vent o d'un altre fluid que es mou voltant. Ací confusió

estantís: que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent

verro: terrible, cruel 

pelar: matar

bum-bum: rumor públic, murmuració de molta gent

El 23 de juliol de 1936

tenir el cul pelat d'una cosa: haver-la fet molt, estar-hi acostumat

un seu esqueix: un d'ells  

contramestre: persona que dirigeix i vigila els obrers d’un taller, d’una fàbrica, etc. 

rem: negocis o ocupacions directives; direcció d'una casa, d'una organització, etc.

cordillaire: persona que, en un ajuntament o en una altra corporació, només diu que sí (DPC).

ausades: certament, en veritat

Viladeboll: nom inventat

comitès: nom dels l'ajuntaments, en temps de la guerra del 1936-39

En aquella època revolucionària es cremaren molts objectes de culte.

matraques: maçoles; instrument de fusta que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant

aixaliar: deixondir-se, tornar viu d'enteniment; animar-se, fer una revivalla

fa?: oi?

Del seu poble

allà: a casa seva i a l'empresa

faldades: conjunt de coses que caben o es porten dins la falda. Es referix als paquets que duien a la presó l'any 1934.

El seu cunyat i en Sau.

l'annexa: l'habitació annexa, la del costat

estrena: regal, present

neulat: malmès, musti, pansit, de mal aspecte

alans: desgràcia que sobrevé a una persona o a una família (DPC)

terregada: persona de classe social baixa (DPC)

de baixa mà: de classe social baixa

espina vera: arbust espinós (espina de Crist, espina santa, espina vera, espinavessa)

creient: obedient

tapaforats: paleta poc hàbil, aprenent, principiant

parlar rodó: parlar donant voltes, no anant directament al gra

galtes: natges, anques

Colera: passar per Colera i no per la Jonquera és seguir un camí diferent, poc habitual. També es juga amb els noms, Colera i Ribesaltes.

no fer ni pic: no fer ni brot, no fer res

devesa: lloc d'esbarjo d'algú

guanyar totes les bases: anar tot bé, pondre-li totes

Simprom: nom inventat d'un medicament

habilior: vigoria, capacitat física

perles per la virior: medicaments per estimular les ereccions 

deixa: cosa deixada en testament

freturar: estar mancat, tenir fretura, necessitat

gales: festes,  cerimònies; ací les de l'apariament de les formigues

passar per malla: escapar, filtrar-se sense deixar-se agafar 

cabdal: principal, eminent

marrà: mascle de l'ovella 

cardar: copular (aquest mot no m'agrada; el faig servir cansat de sentir "follar", que és trepitjar raïms)

clissar: veure a algú quan fa una cosa mal feta (DPC)

Els Josepets és una església de Gràcia, a Barcelona

pron prona: amb el palmell cap avall

Sempre estava disposat a ajudar 

Es refereix a la nit de Santa Àgata, cant 15

ventura: bona sort, felicitat

vetllar: tenir cura de la seguretat d’alguna persona 

tempura: temps tempestuós

consirós: absorbit per un pensament que preocupa; meditabund, pensatiu, trist

castís: de bona casta, pur, sense defectes

colltort: abatut, neulit

tronc i bessa són dues part de l'arbre

Fontclara: nom inventat

mostela: persona llesta, viva, eixerida

mistela: vi dolç molt bo

sense acuit: sense pressa

oripell: full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual es fan ornaments. 

L'obra resta oberta; tothom qui vulgui la pot continuar, a fi d'obtenir el brillant literari que el Sr. Ramon es mereix.