Quarta part

A LA FEINA


CANT 35 (any 1907)


Jo, ens diu el fabricant,  

havia d'estudiar.   

L'hereu, el meu germà gran,  

va començar a treballar, 

amb el pare, d'ajudant.    


Pobre!, no va tenir sort!  

A vint anys ens va deixar.     

La seca ens va fer un gran tort,  

el tifus se'l va emportar. 

Quin cop tan dur!, quina mort!  


Quin plorar! Ho visc, encara.  

Quin encontre!, quin traüt!

Al cementiri, la mare,   

com s'aferrava al taüt! 

Quina pena el nostre pare!


CANT 36


Devia ser el meu destí.  

Després del batxillerat,  

amb el pare me n'aní.  

I adéu la universitat!  

Quin gran canvi de camí! 


L'empresa dava progrés 

-el senyor Ramon ens diu-. 

I allà trobava recés,   

amistat, joia, caliu  

i moments de gran succés.  


Però ja se sap, senyors,

quan es mouen molts diners  

d'amos i treballadors,   

t'has de guardar d'esparvers,  

de clients i de voltors.  


No em faltaren maldecaps, 

cada dia a reguitzells.  

En el negoci dels draps  

veureu més llops que cadells;  

te n'ensenyen, si no en saps!


CANT 37


Era un senyor ben parlat;  

i en tenia de memòries  

d'aquell temps, del seu passat!  

No us vull cansar amb ses cabòries,  

em faria molt pesat.


Ens comentà, amb veu manyaga,   

el pas al teler mecànic,   

quan no arribava a la paga, 

els temps d'estocs i de pànic, 

l'any tretze i la ingrata vaga...


"Tinc una norma sagrada, 

faig com els joncs de riera:

M'ajec quan ve la riuada,   

i trec cara riallera,  

quan l'aigua va de baixada. 


Cal ser ferm, sempre prudent! 

Manquen homes dreturers   

en moments de marriment,  

quan han de callar els telers,     

i en dies d'esverament."


CANT 38


Recordo, diu animós,  

el primer jorn a l'empresa,  

quan el pare, seriós, 

i amb solemnitat burgesa,  

em deia tot orgullós:


"L'avi, que m'era padrí,

era paraire d'ofici. 

En vuit anys, va construir    

el canal. I amb sacrifici, 

la fàbrica va florir!   


El meu pare, decidit, 

va lluitar molt a la feina. 

Mira si va ser eixerit 

que l'empresa va fer reina.

Amb seny, va treure'n profit!


D'això ja fa cinquanta anys. 

I jo, fill, me n'he sortit.  

No faig gens de cas d'estranys, 

i mai no he procedit   

sense escoltar bons companys."


CANT 39


Aleshores, amb el pare,  

vam recórrer cada nau;

i ens feien la gara-gara, 

els obrers, amb veu suau, 

amb més respecte que els d'ara! 


Veiérem tots els telers, 

la turbina, la resclosa,  

els magatzems travessers  

-on guardàvem molta cosa-,  

el garatge i els tallers. 


M'explicà per alt enllà

la tasca de cada obrer. 

Fins a l'hora de dinar  

parlà del món cotoner,

i de com cal laborar.  


Fou treball esgotador

aprendre, seguint el guia,    

l'ofici de teixidor, 

i el de metxer; i en un dia, 

ser nuador i filador!


CANT 40


L'endemà, ja a l'escriptori,  

sentia els oficinistes. 

Allò semblava un casori! 

Era una ardat de turistes!

Que en feien de rebombori!  


El comptable, calladet;

la mecanògrafa, força.  

Com tocaven el botet,    

les altres! Ni un tabalet!  

Ni que fóssim a la borsa!  


Eren dues escriventes, 

les que menaven la gresca!  

I les dues aprenentes!  

S'ho agafaven a la fresca, 

ben felices i contentes!


CANT 41


Jo no sabia què fer.  

Aprofiten que el meu pare 

no hi és per fer mullader?  

Fan tota aquesta fanfara

perquè jo sóc nou, poder?  


Des del despatx les guaitava:   

Era una nina ben jove, 

la que menava la taba;  

malgrat ser una noia nova,  

per la feina es veia brava!  


Vaig decidir fer el  valent 

i sortir a parar la pluja! 

Obrí la porta rabent,  

les rialles al seu auge

i el meu cor ben innocent.


CANT 42


En veure'm, feren moixoni;  

fins i tot la jovenalla! 

Feia cara de dimoni? 

No es movia ni una palla.  

Em teniu per testimoni!


El dia era xafogós,  

el racó prou ventilat.

M'hi acostí dient jocós: 

"Quin treball tan regalat!  

Quin matí tan vagarós!"  


No em tornaren cap contesta.  

Es guaitaven de reüll.    

Tothom quiet, cap protesta. 

Fent l'amo, diguí amb orgull: 

"Ja teniu la feina llesta?"  


"El gran quefer va a tongades;  

de feinada, en tenim molta.  

Per sort, algunes vegades,

-digué la més desimbolta-    

quedem un xic desbridades."


CANT 43


"He vist les vostres companyes  

esgarrapant al teler.  

Elles s'hi deixen les banyes!   

Com mainada de carrer,  

vosaltres, mateu aranyes!"   


"És just que cobreu igual  

-vaig preguntar satisfet-  

quan s'ha acabat el jornal?" 

"Més percebem, fet i fet"  

-una digué-. "Tal com cal."   


No ho veia clar, francament; 

deixàvem jugar al taller? 

Filaren mon pensament? 

"Fem punta als llapis, també!" 

-digué ella somrient-.  


No me'n sabia avenir.

Em veien un pardalet?  

S'estaven rient de mi?   

S'estaven picant l'ullet!   

Ja no sabia què dir!


CANT 44


Una escriventa, la Rosa, 

s'aixecà. Sense remor,  

m'agafà la mà, ben closa, 

i digué: "Veniu senyor." 

Se'm va endur volenterosa. 


Vam entrar en un despatxet. 

"Quants anys teniu?" -va fer ella-.  

La seguia com xaiet  

que no abandona l'ovella.  

No vaig poder dir "disset"!


Va fer: "Ajusteu la porta."

A mig girar, sa mà, llesta, 

se'm va ficar cap a l'horta!

De primer, no en vaig fer festa;

la bleda n'era colltorta!


CANT 45


Per bé que era ja prou home  

i no m'estava de res,   

aquella arpada a la poma,   

va deixar-me tot sorprès!  

Prest va reverdir l'aloma!  


I fui navegant pervers! 

Ella asseguda a la taula;  

jo a l'orsa, amb vent advers, 

posarem una altra baula

per fer noble l'univers.  


Havent begut al celler  

férem petar la xerrada.  

"Això dels llapis! -vaig fer-    

"Fas punta a molts, estimada?"  

-vaig dir, murri i tafaner-.


"En feia al vostre germà. 

Quin cavaller! Al cel sia! 

A l'amo, que és un volcà!, 

quan ens fa la cortesia.  

I a vós, si us puc agradar!"


CANT 46 


N'estava tan encantat  

de tan manyagues marruixes,  

d'un regal inesperat, 

d'aquell planter de maduixes, 

que vaig somicar de grat!  


L'esguard viu de la xiqueta  

em va refer l'esperit.  

Va sortir de ma boqueta:  

"I si el llapis atrevit 

es trenca amb la maquineta?"   


Si la punta fa diana,  

bon senyor, no patiu pas;  

sóc casada jovençana.  

Si m'arriba un bordegàs,  

tindrà pare, com Déu mana!


CANT 47


La gent, als jocs amb ninones,

no hi veia coses estranyes.  

Si mireu homes i dones,

hi veureu banyuts i banyes,     

i ocells que xuclen llimones! 


Una estona regalada,   

amb una de les pallagues,  

compensava una diada   

de tràfec i d'argelagues,  

amb amistat ben regada.   


En moments de més volada,   

quan més creixia el negoci,  

també pujà la ramada

per gaudir dels moments d'oci! 

Set n'hi hagué!, qualque vegada.


Vaig estimar com qui més,  

i em vaig sentir venerat!  

En dies de mal carés 

em vaig trobar respectat,   

com tot home de progrés.



Tornar



Amer, 26 d'agost de 2008

fer verbes: fer bromes.

ninona: noia

raspa: minyona

delit: plaer

fer prunes: masturbar-se

noiada: acció pròpia d'un noi (Sant Antoni es considerava advocat de qüestions amoroses)

tita: gallina

pallago -a: noi noia (Catalunya Nord) 

verdura: hortalissa 

llobada: bocí d'un camp que ha quedat mal llaurat, perquè l'arada ha saltat o perquè qui llaura no en sap prou i no ho fa prou recte 

esteva: peça per on s’agafa l'arada quan es llaura amb un animal

gleva: pa de terra amb arrels, que s’aixeca llaurant, cavant, etc. 

recalcada: sotragada, sotrac (llaurant, de vegades, l'arada salta, si la rella troba un roc, per exemple, i es diu que fa una recalcada)

binada: binar és llaurar per segona vegada 

de pinyol vermell: fantàstic

gall gallaret: rosella

ofici: missa major

bressol: llit

Santa Àgata no es va voler casar amb un senador pagà i va preferir el martiri

revenir: tornar una cosa a la memòria, recordar. v. DPC

en  breu: de pressa, aviat

al·lot pucer: infant petit, que encara no arribat a la pubertat

gresol: llum d'oli; ací "ull"

corprendre: captivar el cor; apoderar-se'n 

mamprendre: emprendre, començar a fer

baqueta: vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons

xera: flamarada

xumar: beure d'una ampolla, d'un porró, d'un càntir o d'un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte

mamar: sinònim de xumar, núm. 27

poma: òrgan sexual femení

migrat: petit

coma: petita vall

becada: menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits. Ací "àpat"

eixit: eixerit, viu, despert

repotegar: rondinar, protestar

fua: envestida

senyoria: autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. El Sr. Ramon pensa que la relació amb la minyona ja és pròpia del seu estatus.

mals arreus: vestits pobres

feu: lloc de domini d'un senyor

granada: gran, que ja ha fet la crescuda. Ací, no ben jove

troba: poema d'un trobador

salabre: salabret, instrument de pescar

freu: estret, braç de mar

pastifa: persona que no fa polidament el seu treball

liceu: col·legi de secundària

besunyar: tocar quelcom durant molta estona; remenar, gratar DPC

semar: llevar la força vital. Fa anys, en algunes escoles, s'arribava a dir que, si es feia sexe, queien els dits i les orelles. 

escarada: treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta, i no a tant per unitat de temps. Ací esforços

vit: cigala, penis

bufet: descans de poca durada; parada

broll: raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força

bosquina: lloc plantat d'arbustos

braó: força, vigoria

escolar: buidar de líquid a través d'un forat o d'un canal

molsut: que té la carn molt atapeïda. Ací "galtes" són galtes del cul, natges, anques

matança (o matances): acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal

mossada: mos, porció de menjar que es mastega d’un cop. 

la seca: la mort

tort: dany 

esparver: persona agressiva

voltor: aprofitat; 

L'any 1913 hi hagué una greu vaga general a Catalunya

dreturer: que té dretura,  que és recte 

marriment: tristesa, malenconia

paraire: persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.

per alt enllà: per sobre, amb pocs detalls

metxer, nuador, filador: oficis del tèxtil

escriptori: despatx

ardat: colla

botet: sac de gemecs. "Tocar el botet" és fer soroll, molestar

tabalet: tabal, tambor petit

fanfara: xaranga, conjunt instrumental format per instruments de vent. Ací fressa, soroll.

poder: potser

taba: xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Menar la taba: dirigir la conversa, enraonar molt 

fer moixoni: callar

desbridat: sense brida, lliure

esgarrapar: pencar, treballar molt (DPC)

matar l'aranya: passar el temps sense fer feina (Mallorca, Empordà)

pardal: persona innocent o curta

volenterós: que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.

colltort: abatut, neulit, sense vigoria

aloma: col aloma, col verda, o col primerenca

anar a l’orsa: una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. 

baula: peça d'una cadena

fer cortesia: fer un favor, ser amable

marruixa: gata, gateta

ninona: noia, (Mallorca) 

pallago: noi, xiquet, (Catalunya Nord)

ramada: ramat

de mal carés: de malestar, quan van mal dades

casta: mena, natura. Ací "republicans"

formar quadrilla: agrupar-se, fer colla. El dia 6 d'octubre de 1934, hi hagué una revolta del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Sortiren grups d'homes armats al carrer i foren desarmats i empresonats.

esterlocat: esbojarrat, de poc seny

lila: la bandera de la república tenia una franja lila

no fer ni xiu: no fer res. La majoria dels revoltats foren desarmats sense combatre

fer la viu-viu: anar tirant, passar la vida amb dificultats, així com un pot

ésser espill: l'hereu era el responsable de la família quan faltava el pare. Les noies catalanes, quan es casaven, no passaven a ser propietat del marit, sinó que eren protegides, elles i llurs fills, pel pare i, quan mancava, per l'hereu.

traient el cul i el barret: fent esforços i fent servir la seva influència

com un clau: puntualment

tenir-ne una sardana: tenir-ne un tip

passar la maroma: sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la.

Plana: plana de Vic

Aquesta història es basa en fets reals

cordons: eufemisme per "collons"

sidral: gran remenament i confusió (DPC)

torniol: espiral de fum, de vent o d'un altre fluid que es mou voltant. Ací confusió

estantís: que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent

verro: terrible, cruel 

pelar: matar

bum-bum: rumor públic, murmuració de molta gent

El 23 de juliol de 1936

tenir el cul pelat d'una cosa: haver-la fet molt, estar-hi acostumat

un seu esqueix: un d'ells  

contramestre: persona que dirigeix i vigila els obrers d’un taller, d’una fàbrica, etc. 

rem: negocis o ocupacions directives; direcció d'una casa, d'una organització, etc.

cordillaire: persona que, en un ajuntament o en una altra corporació, només diu que sí (DPC).

ausades: certament, en veritat

Viladeboll: nom inventat

comitès: nom dels l'ajuntaments, en temps de la guerra del 1936-39

En aquella època revolucionària es cremaren molts objectes de culte.

matraques: maçoles; instrument de fusta que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant

aixaliar: deixondir-se, tornar viu d'enteniment; animar-se, fer una revivalla

fa?: oi?

Del seu poble

allà: a casa seva i a l'empresa

faldades: conjunt de coses que caben o es porten dins la falda. Es referix als paquets que duien a la presó l'any 1934.

El seu cunyat i en Sau.

l'annexa: l'habitació annexa, la del costat

estrena: regal, present

neulat: malmès, musti, pansit, de mal aspecte

alans: desgràcia que sobrevé a una persona o a una família (DPC)

terregada: persona de classe social baixa (DPC)

de baixa mà: de classe social baixa

espina vera: arbust espinós (espina de Crist, espina santa, espina vera, espinavessa)

creient: obedient

tapaforats: paleta poc hàbil, aprenent, principiant

parlar rodó: parlar donant voltes, no anant directament al gra

galtes: natges, anques

Colera: passar per Colera i no per la Jonquera és seguir un camí diferent, poc habitual. També es juga amb els noms, Colera i Ribesaltes.

no fer ni pic: no fer ni brot, no fer res

devesa: lloc d'esbarjo d'algú

guanyar totes les bases: anar tot bé, pondre-li totes

Simprom: nom inventat d'un medicament

habilior: vigoria, capacitat física

perles per la virior: medicaments per estimular les ereccions 

deixa: cosa deixada en testament

freturar: estar mancat, tenir fretura, necessitat

gales: festes,  cerimònies; ací les de l'apariament de les formigues

passar per malla: escapar, filtrar-se sense deixar-se agafar 

cabdal: principal, eminent

marrà: mascle de l'ovella 

cardar: copular (aquest mot no m'agrada; el faig servir cansat de sentir "follar", que és trepitjar raïms)

clissar: veure a algú quan fa una cosa mal feta (DPC)

Els Josepets és una església de Gràcia, a Barcelona

pron prona: amb el palmell cap avall

Sempre estava disposat a ajudar 

Es refereix a la nit de Santa Àgata, cant 15

ventura: bona sort, felicitat

vetllar: tenir cura de la seguretat d’alguna persona 

tempura: temps tempestuós

consirós: absorbit per un pensament que preocupa; meditabund, pensatiu, trist

castís: de bona casta, pur, sense defectes

colltort: abatut, neulit

tronc i bessa són dues part de l'arbre

Fontclara: nom inventat

mostela: persona llesta, viva, eixerida

mistela: vi dolç molt bo

sense acuit: sense pressa

oripell: full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual es fan ornaments. 

L'obra resta oberta; tothom qui vulgui la pot continuar, a fi d'obtenir el brillant literari que el Sr. Ramon es mereix.