Primera part

L'ESTRENA


CANT 1 (any 2008, juny)


Amb la mandra de l'estiu

i la nyonya xafogosa

em ve el record emotiu

de la veu platxeriosa

d'un home molt receptiu.


Compartíem un amic,

un bon intel·lectual

que el coneixia d'antic.

M'hi dugué prop de Nadal

i ens obrí el cor un bon xic.


El dia era xafogós,

el seu aire em va encisar.   

En aquell vuitanta-dos,

ens va atendre, va parlar,

sempre amb un tracte agradós.


CANT 2


De petit, moltes vegades, 

mentre feia la non-non, 

m'endolcien les vesprades  

amb cants del senyor Ramon 

que empaitava les criades.


No n'entenia el sentit,    

ni quin era el seu engany

quan se n'anaven al llit.

Temien algun regany?   

Per què tenien neguit?  


D'aquell senyor i ses dones  

en feien verbes i joc,    

passàvem bones estones 

allà, a la vora del foc, 

rallant d'ell i ses ninones.   


Ara, el bon senyor Ramon,  

ja no enganya les criades;  

ara, el bon senyor Ramon   

té les forces molt migrades

i ja pensa en l'altre món.


CANT 3


Amb el cap clar, eixerit,

remembrava coses bones, 

escenes de ben petit,  

de la casa i les minyones  

que el vestien dalt del llit. 


A deu anys, com un mosquit, 

ja els hi pessigava l'anca; 

a dotze, més decidit   

i afamat de carn tan blanca,  

provà d'engrapar algun pit.   

 

Només li queien engrunes

de les raspes empipades;

de delit, poques fortunes.   

Fart de renys i plantofades,

ja estava tip de les prunes.


CANT 4 (any 1905) 


Deia el vell: Ben jove encara,  

una noia ben plantada  

em va fer home: la Sara!

Primeta, molt endreçada,    

neta. Servia amb la mare.


Del dia de sant Antoni,

que és el disset de gener, 

per noiades jorn idoni,  

sempre me'n recordaré

perquè vaig ser un xic dimoni. 


Jorn de bufanda i capell.

Quan vaig arribar d'escola 

viu la mossa amb un cubell. 

Quina sort trobar-la sola! 

Es mirava en un gibrell.                       


Sa cintura destacava,  

duia el cabell endavant.  

S'emmirallava, resava 

o estava immòbil pensant? 

Vaig sentir que sospirava.


CANT 5


Acostant-m'hi per darrera,  

de puntetes, sens soroll,

amb ma mà ben tafanera,   

i empipador com un poll,       

vaig palpar-li la pitrera.


M'esperava un mastegot,   

una queixa fora mida,  

un bon pessic o un llengot.   

Es va girar decidida,      

però no va dir cap mot.  


S'aturà, deixa el ribell,  

i em fità com una daina

quan festeja el seu cadell. 

Son esguard era moixaina, 

com mà suau sobre pell.


CANT 6

Lluent i viu bust de gel       

semblava sa fesomia;  

dels seus ulls rajava mel;  

cols tendres a trenc de dia

sos llavis de caramel. 


Jo... no sabia què fer!

Vaig baixar-li la mirada 

com infant sense bolquer  

quan té la mare allunyada

i veu el perill proper. 


"Tu ets el meu moixonet",  

amb veu tendre, femenina,

va dir. I alçant el nasset,  

es va obrir, amb un dit, la sina:      

"Jo també et vull..., Ramonet!"


CANT 7


Com un bàlsam en un gra  

foren ses paraules belles!  

De cop, m'agafà la mà,    

la va portar a ses mamelles 

i m'oferí son altar!


"T'estimo!..., jo et vull també...,

no diguis res..., deixa'm fer...

estimat..., sí, t'ho faré!  

No diguis res..., deixa'm fer...

estimat..., sí..., t'ho vull fer!" 


Quan remembro aquell moment   

encara el cor se m'embala:   

la seva llengua plaent,   

tots dos en aquella sala...

jo espaordit, ella ardent!


CANT 8


Ens flairàvem ran de pell, 

no calia cap paraula!

Fermat com pedra a l'anell,

em menà prop de la taula,  

m'ajagué com un farcell. 


Ses festes em van refer; 

em va anar llevant la roba. 

I es va despullar, també.

S'acostava la gran prova.  

"No diguis res: deixa'm fer!" 


Sobre el meu cos ajupida, 

les cames eixancarrades,  

quedà per rebre ferida,  

a punt per les vergassades,   

abans de dar-me la vida.


CANT 9


I conduí amb sa mà destra 

el meu cavall sense brides 

fins a la closa finestra, 

prop del prat d'herbes florides, 

on s'hi tasta mel silvestre. 


Cavalcava mansament, 

bleixant a cada punyida. 

Jo alçava el cap, amatent,

perquè no errés l'envestida 

d'aquell contacte plaent.  


Va madurar ben granat  

el blat d'aquella partida!  

Va arribar prompte l'esclat, 

allà a l'obaga florida,  

en camp tan mal conreat.


CANT 10


Acabada la collita,    

jugant, em va llepar un llavi.

"Vull ser la teva petita,   

la mestressa del teu glavi.  

Et seré moixeta i tita."   


M'amarrava de gairell,

enroscada com serp boa.    

Reclinant-me com un vell

vaig admirar-ne la proa,  

la popa i tot el vaixell.  


Que xamosa la pallaga!:  

pell tendra, cabell suau, 

i escampat en ziga-zaga 

pel tresors del seu palau,  

com ramat que sempre vaga!


Un xic avall, en un bosc,   

una tovenca verdura

s'obria en un clap més fosc.  

Sa triangular figura 

n'era joia del quiosc.


CANT 11


De cos prim, fort i suau;   

pits grossos, mugrons torrats;  

bones anques vora el cau;  

tot cames, genolls alçats 

i aroma de flors i pau. 


Gran lliçó la d'aquell dia;  

vaig palpar, amb gran deler, 

coses que desconeixia; 

vaig seguir, i amb quin plaer!, 

la classe d'anatomia! 


Ella em sospesà la bossa. 

Sotjant de reüll, digué: 

"Déu n'hi do! La fas ben grossa! 

Faràs sempre un bon paper,  

sigui bruna, sigui rossa!"  


Amb petons em va escalfar,

se'm mogué per dins la vida. 

Ens hi vam ben engrescar,

mes, em digué decidida:

"Calma't! Anem al sofà!"


CANT 12


S'estirà ben allargada

i el meu cos esprimatxat

s'abraonà altra vegada.

Guià amb sa mà mon embat, 

preparant la galopada.   


Mirant de no fer llobada,     

la Sara, duia l'esteva;     

dominà sempre l'arada

quan jo aixecava la gleva.  

No em deixà fer recalcada! 


En acabar la binada,  

despentinat el cabell, 

va gemegar fatigada:  

"Ha estat de pinyol vermell!"  

Se'm bevia amb la mirada!



Tornar



Amer, 26 d'agost de 2008

fer verbes: fer bromes.

ninona: noia

raspa: minyona

delit: plaer

fer prunes: masturbar-se

noiada: acció pròpia d'un noi (Sant Antoni es considerava advocat de qüestions amoroses)

tita: gallina

pallago -a: noi noia (Catalunya Nord) 

verdura: hortalissa 

llobada: bocí d'un camp que ha quedat mal llaurat, perquè l'arada ha saltat o perquè qui llaura no en sap prou i no ho fa prou recte 

esteva: peça per on s’agafa l'arada quan es llaura amb un animal

gleva: pa de terra amb arrels, que s’aixeca llaurant, cavant, etc. 

recalcada: sotragada, sotrac (llaurant, de vegades, l'arada salta, si la rella troba un roc, per exemple, i es diu que fa una recalcada)

binada: binar és llaurar per segona vegada 

de pinyol vermell: fantàstic

gall gallaret: rosella

ofici: missa major

bressol: llit

Santa Àgata no es va voler casar amb un senador pagà i va preferir el martiri

revenir: tornar una cosa a la memòria, recordar. v. DPC

en  breu: de pressa, aviat

al·lot pucer: infant petit, que encara no arribat a la pubertat

gresol: llum d'oli; ací "ull"

corprendre: captivar el cor; apoderar-se'n 

mamprendre: emprendre, començar a fer

baqueta: vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons

xera: flamarada

xumar: beure d'una ampolla, d'un porró, d'un càntir o d'un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte

mamar: sinònim de xumar, núm. 27

poma: òrgan sexual femení

migrat: petit

coma: petita vall

becada: menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits. Ací "àpat"

eixit: eixerit, viu, despert

repotegar: rondinar, protestar

fua: envestida

senyoria: autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. El Sr. Ramon pensa que la relació amb la minyona ja és pròpia del seu estatus.

mals arreus: vestits pobres

feu: lloc de domini d'un senyor

granada: gran, que ja ha fet la crescuda. Ací, no ben jove

troba: poema d'un trobador

salabre: salabret, instrument de pescar

freu: estret, braç de mar

pastifa: persona que no fa polidament el seu treball

liceu: col·legi de secundària

besunyar: tocar quelcom durant molta estona; remenar, gratar DPC

semar: llevar la força vital. Fa anys, en algunes escoles, s'arribava a dir que, si es feia sexe, queien els dits i les orelles. 

escarada: treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta, i no a tant per unitat de temps. Ací esforços

vit: cigala, penis

bufet: descans de poca durada; parada

broll: raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força

bosquina: lloc plantat d'arbustos

braó: força, vigoria

escolar: buidar de líquid a través d'un forat o d'un canal

molsut: que té la carn molt atapeïda. Ací "galtes" són galtes del cul, natges, anques

matança (o matances): acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal

mossada: mos, porció de menjar que es mastega d’un cop. 

la seca: la mort

tort: dany 

esparver: persona agressiva

voltor: aprofitat; 

L'any 1913 hi hagué una greu vaga general a Catalunya

dreturer: que té dretura,  que és recte 

marriment: tristesa, malenconia

paraire: persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.

per alt enllà: per sobre, amb pocs detalls

metxer, nuador, filador: oficis del tèxtil

escriptori: despatx

ardat: colla

botet: sac de gemecs. "Tocar el botet" és fer soroll, molestar

tabalet: tabal, tambor petit

fanfara: xaranga, conjunt instrumental format per instruments de vent. Ací fressa, soroll.

poder: potser

taba: xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Menar la taba: dirigir la conversa, enraonar molt 

fer moixoni: callar

desbridat: sense brida, lliure

esgarrapar: pencar, treballar molt (DPC)

matar l'aranya: passar el temps sense fer feina (Mallorca, Empordà)

pardal: persona innocent o curta

volenterós: que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.

colltort: abatut, neulit, sense vigoria

aloma: col aloma, col verda, o col primerenca

anar a l’orsa: una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. 

baula: peça d'una cadena

fer cortesia: fer un favor, ser amable

marruixa: gata, gateta

ninona: noia, (Mallorca) 

pallago: noi, xiquet, (Catalunya Nord)

ramada: ramat

de mal carés: de malestar, quan van mal dades

casta: mena, natura. Ací "republicans"

formar quadrilla: agrupar-se, fer colla. El dia 6 d'octubre de 1934, hi hagué una revolta del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Sortiren grups d'homes armats al carrer i foren desarmats i empresonats.

esterlocat: esbojarrat, de poc seny

lila: la bandera de la república tenia una franja lila

no fer ni xiu: no fer res. La majoria dels revoltats foren desarmats sense combatre

fer la viu-viu: anar tirant, passar la vida amb dificultats, així com un pot

ésser espill: l'hereu era el responsable de la família quan faltava el pare. Les noies catalanes, quan es casaven, no passaven a ser propietat del marit, sinó que eren protegides, elles i llurs fills, pel pare i, quan mancava, per l'hereu.

traient el cul i el barret: fent esforços i fent servir la seva influència

com un clau: puntualment

tenir-ne una sardana: tenir-ne un tip

passar la maroma: sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la.

Plana: plana de Vic

Aquesta història es basa en fets reals

cordons: eufemisme per "collons"

sidral: gran remenament i confusió (DPC)

torniol: espiral de fum, de vent o d'un altre fluid que es mou voltant. Ací confusió

estantís: que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent

verro: terrible, cruel 

pelar: matar

bum-bum: rumor públic, murmuració de molta gent

El 23 de juliol de 1936

tenir el cul pelat d'una cosa: haver-la fet molt, estar-hi acostumat

un seu esqueix: un d'ells  

contramestre: persona que dirigeix i vigila els obrers d’un taller, d’una fàbrica, etc. 

rem: negocis o ocupacions directives; direcció d'una casa, d'una organització, etc.

cordillaire: persona que, en un ajuntament o en una altra corporació, només diu que sí (DPC).

ausades: certament, en veritat

Viladeboll: nom inventat

comitès: nom dels l'ajuntaments, en temps de la guerra del 1936-39

En aquella època revolucionària es cremaren molts objectes de culte.

matraques: maçoles; instrument de fusta que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant

aixaliar: deixondir-se, tornar viu d'enteniment; animar-se, fer una revivalla

fa?: oi?

Del seu poble

allà: a casa seva i a l'empresa

faldades: conjunt de coses que caben o es porten dins la falda. Es referix als paquets que duien a la presó l'any 1934.

El seu cunyat i en Sau.

l'annexa: l'habitació annexa, la del costat

estrena: regal, present

neulat: malmès, musti, pansit, de mal aspecte

alans: desgràcia que sobrevé a una persona o a una família (DPC)

terregada: persona de classe social baixa (DPC)

de baixa mà: de classe social baixa

espina vera: arbust espinós (espina de Crist, espina santa, espina vera, espinavessa)

creient: obedient

tapaforats: paleta poc hàbil, aprenent, principiant

parlar rodó: parlar donant voltes, no anant directament al gra

galtes: natges, anques

Colera: passar per Colera i no per la Jonquera és seguir un camí diferent, poc habitual. També es juga amb els noms, Colera i Ribesaltes.

no fer ni pic: no fer ni brot, no fer res

devesa: lloc d'esbarjo d'algú

guanyar totes les bases: anar tot bé, pondre-li totes

Simprom: nom inventat d'un medicament

habilior: vigoria, capacitat física

perles per la virior: medicaments per estimular les ereccions 

deixa: cosa deixada en testament

freturar: estar mancat, tenir fretura, necessitat

gales: festes,  cerimònies; ací les de l'apariament de les formigues

passar per malla: escapar, filtrar-se sense deixar-se agafar 

cabdal: principal, eminent

marrà: mascle de l'ovella 

cardar: copular (aquest mot no m'agrada; el faig servir cansat de sentir "follar", que és trepitjar raïms)

clissar: veure a algú quan fa una cosa mal feta (DPC)

Els Josepets és una església de Gràcia, a Barcelona

pron prona: amb el palmell cap avall

Sempre estava disposat a ajudar 

Es refereix a la nit de Santa Àgata, cant 15

ventura: bona sort, felicitat

vetllar: tenir cura de la seguretat d’alguna persona 

tempura: temps tempestuós

consirós: absorbit per un pensament que preocupa; meditabund, pensatiu, trist

castís: de bona casta, pur, sense defectes

colltort: abatut, neulit

tronc i bessa són dues part de l'arbre

Fontclara: nom inventat

mostela: persona llesta, viva, eixerida

mistela: vi dolç molt bo

sense acuit: sense pressa

oripell: full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual es fan ornaments. 

L'obra resta oberta; tothom qui vulgui la pot continuar, a fi d'obtenir el brillant literari que el Sr. Ramon es mereix.