Cinquena part

TEMPS DIFÍCILS


CANT 48 (any 1934)


Jo tenia una germana,   

dona d'un apotecari. 

Ell, de bondat sobirana,  

un gínjol del receptari,  

de casta republicana.  


El món gira i el sol brilla.

El sis d'octubre arribat,  

"La república perilla!!!",

fou la crida de combat. 

I tots a formar quadrilla!    


I cap a Vic falta gent!,  

amb altres esterlocats,  

decidits, de sang bullent;  

amb escopetes armats,  

dos autos i el cor valent!


CANT 49


I serviren el país, 

aquella banda d'esquerra 

d'esperit noble i castís!  

Pel seu combat per la terra  

en foren el gran pedrís! 


La batussa no fou llarga.  

A l'entrada de la vila  

van perdre tots llança i darga.  

Amb els d'assalt, els més lila, 

tingueren derrota amarga. 


No van poder fer ni xiu! 

Els van agafar com tords  

i els van dur a un altre niu. 

Allà, tancats i mig morts,    

hi feren tots la viu-viu.


CANT 50


Tres mesos durà el sainet.   

L'hereu cal que sigui espill.  

M'hi vaig abocar de dret, 

vetllí ma casa en perill 

traient el cul i el barret.  


Cada dia, com un clau,  

m'arribava a la presó   

per visitar aquell babau,  

per consolar aquell corcó, 

que es floria en negre cau. 


De vegades, ma germana

baixava a veure el seu home. 

En vaig tenir una sardana

d'anar passant la maroma,   

amb l'auto, voltant la Plana!


CANT 51     


Què us puc dir d'aquell obac?

No n'hi havia cap de gras!  

Uns diaris, el tabac,

menjar per fer un bon repàs..., 

mai no faltaren, al sac.


Hi ha un noi magre, menudet;

compartim cel·la, Ramon,

-va dir en Pep-. Que és trist pobret!      

Sempre és sol, passa un malson!  

Li podries dur un paquet?  


Mira què m'ha dit aquell!  

Quins cordons el teu espòs!  

Ja n'atipem un parell! 

I, si jo sóc prou talòs,  

iré afartant amics d'ell!  


El disgust em va passar, 

sempre m'ha agradat la pau.   

Cada dia vaig baixar;  

duia els paquets, el d'en Sau 

i el de qui m'hi feia anar.


CANT 52 (any 1936)


Valga'm Déu quin juliol! 

Quan va venir el trenta-sis, 

quin sidral!, quin torniol!

El pa es va tornar estantís. 

Quins dies de desconsol! 


Una maleïda guerra  

que ens va dur molt patiment  

als qui no érem d'esquerra. 

Ho vam passar malament;  

quina tongada tan verra!  


Uns quants amics benestants 

hi varen deixar la pell. 

Foren mesos i anys sagnants.  

Et pelaven pel clatell,     

o amb sofriments denigrants!


CANT 53 


El meu pare havia mort,  

jo dirigia l'empresa.

No feia a ningú cap tort. 

Essent de classe burgesa,

m'esperava una dissort.


Hi havia bum-bum arreu, 

passaven coses molt greus.    

Em van dir de fugir a peu. 

No podia deixar els meus    

i viure amb aquella creu!  


Malgrat que al nostre taller  

anàvem fent feines bones,  

en aquell món cotoner,

l'envestida de les ones 

augurava un mal vaivé!


CANT 54


El matí del vint-i-tres   

van venir els del comitè;

tots cinc van fer-me saber,

al despatx, en to cortès,

que plegava. Per burgès!


Com tot ocell de vol llarg,  

ja tenia el cul pelat  

de bregues. I vaig ser parc,

amb comitè i sindicat. 

Va ser un dia ben amarg!


Vaig afluixar amb tot el seny, 

m'hi vaig adaptar serè.

Jugava en el seu terreny.

Amb aquells del comitè

no hi valia prec ni reny!


Van nomenar allà mateix,   

pels seus afanys llibertaris,

en Francesc; un seu esqueix.    

Fou l'intendent dels contraris;  

noi d'ideals, tanmateix.


CANT 55


En Cesc era un home honrat,  

contramestre en temps del pare,

de bon seny i voluntat.  

Tenia posat de frare.  

Estava ben reemplaçat. 


Em va mirar el president:

"I d'en Ramon, què en farem?"  

"Pot fer servei, de moment,  

-va fer en Cesc-. Coneix el rem.

Et va bé fer d'escrivent?"  


No podia triar gaire!

Semblava la millor cosa, 

fer el paper de cordillaire, 

davant la plebs poderosa.    

Havia d'anar al seu aire!


CANT 56


M'escrutaven les mirades.   

"Podeu comptar amb mi -vag dir-,  

tindreu les meves braçades,   

us ajudaré a desdir, 

seré un obrer més. Ausades!"    


"Pencaràs per cap diner?"  

"Si Déu vol!" -vaig assentir-.   

"Fora Déu! No queda bé!"  

"Perdoneu: com ho he de dir?" 

"Doncs... si ho vol la CNT!"  


Els camarades obrers  

no em veien cap enemic

i em tenien per un més.

Havia estat just, ho dic!  

Jo no robava calés!


CANT 57


El vespre del dos d'agost  

érem a casa parlant;  

es presentà un capitost  

amb tres homes al voltant. 

Vaig quedar tot descompost!  


Aquells em volien mal!  

Eren de Viladeboll.    

El tracte no fou normal: 

m'apuntaren al bescoll, 

i al cotxe! Veia el final! 


Em dugueren al seu poble.  

El seu cap, al comitè,  

"el tenora de la cobla", 

em va fer saber el perquè 

d'aquell segrest tan innoble.


CANT 58


"Ja tenim aquí el feixista,

un mal fill de casa bona!  

Diuen que eres un artista,

en eixes terres d'Osona,  

xuclant la sang de gent trista!" 


Veia que amb aquella gent  

la mort no m'era llunyana.    

Era un comitè dolent  

que dominava la plana.

Resava, de pensament! 


Ell llegia una carpeta.   

"Quina classe d'home sou

és més clar que la bombeta!     

Tant si fa sol com si plou,  

quan surti el sol... escopeta!"


CANT 59


Mentre regiraven saques  

d'objectes del meu palau   

trobaren dues creus maques.  

"Han de cremar aquests dos, Sau?"    

"Sí, deixa'ls amb les matraques."   


Em vaig mig aixaliar!  

"Sou en Sau vós?" -jo li dic-  

"Que em coneixes?" -va mirar-  

"Vós, éreu tancat a Vic,  

aquell trenta-quatre, fa?"  


"Sí." Va quedar tot parat! 

"En Pep, de Sant Julià,  

amb ma germana és casat.  

És del comitè d'allà.   

També hi va ser empresonat."


"És un home honest, en Pep!

Així, és el teu cunyat?  

No sou most del mateix cep!  

Tu els pobres has escanyat!,  

i qui els fa mal passar, rep!"


CANT 60


"Vull saber què ha passat!  

Faré justícia amb tu!  

Vés a casa i fes bondat!

Un temps em serà oportú  

per saber tot com ha anat!"  


"I no et moguis del teu lloc   

per cap ànima vivent!

Aquest cas ja no està en joc,    

és d'en Sau personalment!

No hi vull ni cabra ni boc!"


En Sau parlava alt i clar.  

Em varen tornar, després.  

L'endemà vaig treballar.   

No em varen empipar més. 

Vaig passar la guerra allà.   


A casa, quantes vegades,   

quan parlàvem de la guerra, 

recordàvem les faldades

per aquell parell d'esquerra.   

I que en foren d'encertades!


CANT 61 


Vaig tornar a néixer, per sort!

L'endemà, cap a l'empresa!

En Cesc em va abraçar fort:   

"Oh, Ramon, quina sorpresa! 

Feien córrer que eres mort!"


Em respectaren, atentes,  

al despatx, i amb confiança,  

les meves exescriventes.  

Em parlaven sens recança

i se les veia contentes.  


I, per temperar ma pena,      

em volien dur a l'annexa .  

No vaig voler cap estrena,  

ja no valia pel sexe.  

La meva bondat fou plena!


CANT 62


Duia l'espasa a la beina,  

feia vida d'angelet!   

Ni a casa estava per feina!  

Fins a mitjan trenta-set  

no vaig poder fer anar l'eina!  


Quan es viu molt angoixat 

el piu resta com un xai.  

Si el cap està atabalat,  

-això no sol fallar mai-  

el pardal queda neulat.  


Pobre ocell! De mica en mica   

féu la funció d'abans,

però la seva musica,  

des d'aquell nefast alans,   

no sonà igual. Pobrica!



Tornar



Amer, 26 d'agost de 2008

fer verbes: fer bromes.

ninona: noia

raspa: minyona

delit: plaer

fer prunes: masturbar-se

noiada: acció pròpia d'un noi (Sant Antoni es considerava advocat de qüestions amoroses)

tita: gallina

pallago -a: noi noia (Catalunya Nord) 

verdura: hortalissa 

llobada: bocí d'un camp que ha quedat mal llaurat, perquè l'arada ha saltat o perquè qui llaura no en sap prou i no ho fa prou recte 

esteva: peça per on s’agafa l'arada quan es llaura amb un animal

gleva: pa de terra amb arrels, que s’aixeca llaurant, cavant, etc. 

recalcada: sotragada, sotrac (llaurant, de vegades, l'arada salta, si la rella troba un roc, per exemple, i es diu que fa una recalcada)

binada: binar és llaurar per segona vegada 

de pinyol vermell: fantàstic

gall gallaret: rosella

ofici: missa major

bressol: llit

Santa Àgata no es va voler casar amb un senador pagà i va preferir el martiri

revenir: tornar una cosa a la memòria, recordar. v. DPC

en  breu: de pressa, aviat

al·lot pucer: infant petit, que encara no arribat a la pubertat

gresol: llum d'oli; ací "ull"

corprendre: captivar el cor; apoderar-se'n 

mamprendre: emprendre, començar a fer

baqueta: vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons

xera: flamarada

xumar: beure d'una ampolla, d'un porró, d'un càntir o d'un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte

mamar: sinònim de xumar, núm. 27

poma: òrgan sexual femení

migrat: petit

coma: petita vall

becada: menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits. Ací "àpat"

eixit: eixerit, viu, despert

repotegar: rondinar, protestar

fua: envestida

senyoria: autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. El Sr. Ramon pensa que la relació amb la minyona ja és pròpia del seu estatus.

mals arreus: vestits pobres

feu: lloc de domini d'un senyor

granada: gran, que ja ha fet la crescuda. Ací, no ben jove

troba: poema d'un trobador

salabre: salabret, instrument de pescar

freu: estret, braç de mar

pastifa: persona que no fa polidament el seu treball

liceu: col·legi de secundària

besunyar: tocar quelcom durant molta estona; remenar, gratar DPC

semar: llevar la força vital. Fa anys, en algunes escoles, s'arribava a dir que, si es feia sexe, queien els dits i les orelles. 

escarada: treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta, i no a tant per unitat de temps. Ací esforços

vit: cigala, penis

bufet: descans de poca durada; parada

broll: raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força

bosquina: lloc plantat d'arbustos

braó: força, vigoria

escolar: buidar de líquid a través d'un forat o d'un canal

molsut: que té la carn molt atapeïda. Ací "galtes" són galtes del cul, natges, anques

matança (o matances): acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal

mossada: mos, porció de menjar que es mastega d’un cop. 

la seca: la mort

tort: dany 

esparver: persona agressiva

voltor: aprofitat; 

L'any 1913 hi hagué una greu vaga general a Catalunya

dreturer: que té dretura,  que és recte 

marriment: tristesa, malenconia

paraire: persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.

per alt enllà: per sobre, amb pocs detalls

metxer, nuador, filador: oficis del tèxtil

escriptori: despatx

ardat: colla

botet: sac de gemecs. "Tocar el botet" és fer soroll, molestar

tabalet: tabal, tambor petit

fanfara: xaranga, conjunt instrumental format per instruments de vent. Ací fressa, soroll.

poder: potser

taba: xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Menar la taba: dirigir la conversa, enraonar molt 

fer moixoni: callar

desbridat: sense brida, lliure

esgarrapar: pencar, treballar molt (DPC)

matar l'aranya: passar el temps sense fer feina (Mallorca, Empordà)

pardal: persona innocent o curta

volenterós: que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.

colltort: abatut, neulit, sense vigoria

aloma: col aloma, col verda, o col primerenca

anar a l’orsa: una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. 

baula: peça d'una cadena

fer cortesia: fer un favor, ser amable

marruixa: gata, gateta

ninona: noia, (Mallorca) 

pallago: noi, xiquet, (Catalunya Nord)

ramada: ramat

de mal carés: de malestar, quan van mal dades

casta: mena, natura. Ací "republicans"

formar quadrilla: agrupar-se, fer colla. El dia 6 d'octubre de 1934, hi hagué una revolta del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Sortiren grups d'homes armats al carrer i foren desarmats i empresonats.

esterlocat: esbojarrat, de poc seny

lila: la bandera de la república tenia una franja lila

no fer ni xiu: no fer res. La majoria dels revoltats foren desarmats sense combatre

fer la viu-viu: anar tirant, passar la vida amb dificultats, així com un pot

ésser espill: l'hereu era el responsable de la família quan faltava el pare. Les noies catalanes, quan es casaven, no passaven a ser propietat del marit, sinó que eren protegides, elles i llurs fills, pel pare i, quan mancava, per l'hereu.

traient el cul i el barret: fent esforços i fent servir la seva influència

com un clau: puntualment

tenir-ne una sardana: tenir-ne un tip

passar la maroma: sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la.

Plana: plana de Vic

Aquesta història es basa en fets reals

cordons: eufemisme per "collons"

sidral: gran remenament i confusió (DPC)

torniol: espiral de fum, de vent o d'un altre fluid que es mou voltant. Ací confusió

estantís: que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent

verro: terrible, cruel 

pelar: matar

bum-bum: rumor públic, murmuració de molta gent

El 23 de juliol de 1936

tenir el cul pelat d'una cosa: haver-la fet molt, estar-hi acostumat

un seu esqueix: un d'ells  

contramestre: persona que dirigeix i vigila els obrers d’un taller, d’una fàbrica, etc. 

rem: negocis o ocupacions directives; direcció d'una casa, d'una organització, etc.

cordillaire: persona que, en un ajuntament o en una altra corporació, només diu que sí (DPC).

ausades: certament, en veritat

Viladeboll: nom inventat

comitès: nom dels l'ajuntaments, en temps de la guerra del 1936-39

En aquella època revolucionària es cremaren molts objectes de culte.

matraques: maçoles; instrument de fusta que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant

aixaliar: deixondir-se, tornar viu d'enteniment; animar-se, fer una revivalla

fa?: oi?

Del seu poble

allà: a casa seva i a l'empresa

faldades: conjunt de coses que caben o es porten dins la falda. Es referix als paquets que duien a la presó l'any 1934.

El seu cunyat i en Sau.

l'annexa: l'habitació annexa, la del costat

estrena: regal, present

neulat: malmès, musti, pansit, de mal aspecte

alans: desgràcia que sobrevé a una persona o a una família (DPC)

terregada: persona de classe social baixa (DPC)

de baixa mà: de classe social baixa

espina vera: arbust espinós (espina de Crist, espina santa, espina vera, espinavessa)

creient: obedient

tapaforats: paleta poc hàbil, aprenent, principiant

parlar rodó: parlar donant voltes, no anant directament al gra

galtes: natges, anques

Colera: passar per Colera i no per la Jonquera és seguir un camí diferent, poc habitual. També es juga amb els noms, Colera i Ribesaltes.

no fer ni pic: no fer ni brot, no fer res

devesa: lloc d'esbarjo d'algú

guanyar totes les bases: anar tot bé, pondre-li totes

Simprom: nom inventat d'un medicament

habilior: vigoria, capacitat física

perles per la virior: medicaments per estimular les ereccions 

deixa: cosa deixada en testament

freturar: estar mancat, tenir fretura, necessitat

gales: festes,  cerimònies; ací les de l'apariament de les formigues

passar per malla: escapar, filtrar-se sense deixar-se agafar 

cabdal: principal, eminent

marrà: mascle de l'ovella 

cardar: copular (aquest mot no m'agrada; el faig servir cansat de sentir "follar", que és trepitjar raïms)

clissar: veure a algú quan fa una cosa mal feta (DPC)

Els Josepets és una església de Gràcia, a Barcelona

pron prona: amb el palmell cap avall

Sempre estava disposat a ajudar 

Es refereix a la nit de Santa Àgata, cant 15

ventura: bona sort, felicitat

vetllar: tenir cura de la seguretat d’alguna persona 

tempura: temps tempestuós

consirós: absorbit per un pensament que preocupa; meditabund, pensatiu, trist

castís: de bona casta, pur, sense defectes

colltort: abatut, neulit

tronc i bessa són dues part de l'arbre

Fontclara: nom inventat

mostela: persona llesta, viva, eixerida

mistela: vi dolç molt bo

sense acuit: sense pressa

oripell: full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual es fan ornaments. 

L'obra resta oberta; tothom qui vulgui la pot continuar, a fi d'obtenir el brillant literari que el Sr. Ramon es mereix.